L’EDITORIAL
L’Europa League, ara sí
El 4-0 contra l’Osasuna, en una versió solvent, còmoda i convincent, és la quarta victòria consecutiva del Barça en la lliga. D’aquesta sèrie, tres partits han acabat amb pòquer de gols, la mancança més flagrant de l’equip abans de la sacsejada del mercat d’hivern. És indiscutible el creixement d’un equip que s’havia arribat a encallar tant que veia perillar l’objectiu de mínims d’acabar la lliga en zona Champions, fonamental per no comprometre de manera preocupant el projecte de reconstrucció. L’acceleració ha anat minimitzant la preocupació. El Barça és tercer, amb dos punts més que el Betis, i amb un partit pendent encara, que s’arrossega de fa mesos, contra el Rayo al Camp Nou. De fet, si no falla, tindrà molt a l’abast el Sevilla, l’únic que semblava poder discutir el lideratge del Madrid i que ha frenat.
El partit contra l’Osasuna ha reforçat l’equip abans de dues cites exigents en un marge de tres dies, les visites als camps del Galatasaray i el Madrid. Fa un parell de mesos, imperava centrar esforços en la lliga i no córrer el risc de quedar fora de la zona Champions. Ara, els punts i el to ofert no només fan créixer l’optimisme en la lliga, sinó que admeten augmentar l’autoexigència en l’Europa League. No fa cap nosa, al contrari. El Barça és superior al Galatasaray i ho ha de fer valer dijous, després d’un partit d’anada sense encert ni tampoc prou intensitat. I després, cap al Bernabéu. Una cosa rere l’altra. Cap és sobrera. Ara ja no.