L’endemà de la confirmació del títol blaugrana, el CSD presumia d’un acord històric, el de l’aprovació dels estatuts de l’ens que regirà la lliga femenina de futbol, la tercera competició oficial de l’Estat després de LaLiga i l’ACB. Un pas que s’ha allargat molt més del compte, sabent que fa nou mesos el mateix CSD ja qualificava com a professional la lliga, ben lluny de la realitat. Per fi hi ha estatuts i per tant ja es pot començar a donar forma al nou ens, començant per l’elecció de la persona que assumirà la presidència. S’està fent camí, però en queda molt. Un dels reptes capitals que no es pot demorar és la renegociació del conveni col·lectiu, que ara mateix és d’uns mínims que no s’haurien de tolerar.

Ara hi ha el marc. L’acord fet públic ara sí que és un punt de partida, i no el de l’anunci del juny passat. Els clubs tenen la missió de triar i estructurar l’ens que liderarà una competició que ha de créixer, i molt, en tots els sentits. Els drets audiovisuals, els patrocinis, els controls econòmics. Tot va lligat. I no n’hi ha prou amb els estatuts ni amb l’anunci que la temporada que ve arrencarà la lliga professional. Hi ha molts deures, i els clubs no tenen excusa. N’hi ha alguns de modestos, sense l’aixopluc de clubs adherits a LaLiga, que aniran creixent a partir de la bona gestió de la patronal. La majoria, però, tenen equips masculins en la LFP i fins ara s’hi han posat d’esquena. El Barça és el referent indiscutible, i el propòsit del Real Madrid d’anar progressant –si no se’n desdeix per les golejades blaugrana– no s’hauria de menysprear. Però són molts els que s’ho han de fer mirar. És a partir de la competitivitat, també, que s’anirà valorant la lliga. És un bon moment per creure-s’ho.