És líder des de la tercera jornada, ha guanyat 21 dels 30 partits de lliga i ha marcat 35 gols més (61) dels que ha encaixat (26). Seria absurd discutir el domini del Madrid de Carlo Ancelotti, que ha anat acumulant punts amb més solvència que brillantor i ha aprofitat que cap altre rival ha estat prou regular i fiable. El Sevilla té el mèrit d’haver-se instal·lat relativament a prop, l’Atlético ha badat –tot i que ara encadena sis victòries– i el Barça ha trigat massa a accelerar. Si no hi ha un canvi dràstic, la lliga serà del Madrid, però serà també la del 0-4 al Bernabéu. I ja és curiós que, després de l’exhibició dels blaugrana que fins i tot permetia fer comptes als més optimistes, arribés l’ajuda arbitral al Madrid a Balaídos. Per pair la garrotada en el clàssic, els blancs van tenir primer la complicitat del calendari, amb un parèntesi per a compromisos internacionals. S’hi van tornar a posar visitant el Celta, amb el risc que una relliscada convertís el Barça-Sevilla en alguna cosa més que la lluita pel segon lloc. Però González Fuertes es va erigir en el millor aliat del líder. Tres penals discutibles –sobretot el segon i el tercer, un darrere l’altre i després que Dituro aturés el xut de Benzema– va necessitar el Madrid, que també va veure com el VAR anul·lava un fora de joc al Celta (1-2). Fins i tot Balaídos s’ho va agafar amb ironia. El dia que s’avaluava la reacció al recital blaugrana al Bernabéu, el dia que s’haurien pogut activar els comptes, una ajuda gens dissimulada. Casualitat?