L’EDITORIAL
Una final a quatre per exportar el caliu del Nou Congost
En un vespre intens, minuts abans que el Vila-real la fes grossa a l’Allianz Arena, el Baxi Manresa va resoldre un partit vibrant a Màlaga amb una cistella de Joe Thomasson a l’últim segon. Un triomf que dona als bagencs l’accés a la seva primera final a quatre europea de la història, la de la FIBA Champions League. Cap a Bilbao. Manresa, que torna a presumir del caliu del Nou Congost, amb una comunió entre equip i afició que fa goig, viurà una gran cita al Bilbao Arena, del 6 al 8 de maig. Un premi engrescador per a l’equip i per a l’afició, ara que les restriccions per la pandèmia s’han superat i que tornem a veure trobades multitudinàries. La caravana bagenca promet. Una final a quatre és un format encertat i, si la disputa un equip que no està acostumat a aquests grans esdeveniments, encara la fa més especial. Aquí, s’hi uneix tot. Pedro Martínez ha trobat la fórmula per fer rendir molt per sobre de les expectatives el quart pressupost més baix de l’ACB i per enganxar l’afició amb jugadors que fan espectacle.
Aquella lliga apoteòsica del 1998 va convertir en llegenda manresana un equip liderat per Joan Creus, amb Pere Capdevila, Román Montáñez, Paco Vázquez, Derrick Alston, Jordi Singla i companyia. Ara, i després d’haver passat per la LEB, el club torna a reivindicar un lloc a l’elit i a la memòria col·lectiva bagenca. El pavelló de Miribilla té 10.000 seients, que es repartiran els finalistes. Qui sap si el Manresa encara farà curt.