Rumb històric a Bilbao
Bàsquet. FIBA Champions League. Una cistella de Joe Thomasson en l’últim segon frustra la reacció de l’Unicaja de Màlaga i condueix el Baxi Manresa a la final a quatre europea
Unicaja Màlaga 89 Baxi Manresa 91
UNICAJA MÀLAGA:Abromaitis (7), Barreiro (21), Brizuela (7), Díaz (5), Guerrero (4) –cinc inicial–; Fernández (9), Mooney (12), Bouteille (13), Kravic (8), Alonso i Suárez (3). 22/36 de 2. 11/29 triples (3 Bouteille, 2 Mooney, 1 Fernández, 1 Brizuela, 1 Barreiro, 1 Díaz, 1 Abromaitis, 1 Suárez). 12/17 tirs lliures. 31 rebots (5 Suárez). 19 assistències (5 Brizuela). 97 de valoració (22 Barreiro).BAXI MANRESA:Bako (8), Moneke (24), Pérez (8), Thomasson (14), Vaulet –cinc inicial–; Francisco (17), Valtonen (3), Steinbergs (2), Martínez (3), Maye (8) i Sima (4).20/31 de 2. 12/30 triples (2 Franciso, 2 Moneke, 2 Thomasson, 2 Maye, 2 Pérez, 1 Valtonen, 1 Martínez). 15/18 tirs lliures. 35 rebots (6 Bako). 18 assistències (8 Pérez). 105 de valoració (22 Moneke).PARCIALS:23-22; 19-28 (42-50); 23-19 (65-69) i 24-22 (89-91).Del festival del Nou Congost de Manresa (86-63) al patiment i l’èxtasi final del Martín Carpena de Màlaga (89-91). Una cistella de Joe Thomasson en l’últim segon va escriure el penúltim capítol de la trajectòria d’èxit del conjunt bagenc en la FIBA Champions League. Una cistella que val el bitllet històric per a la fase final de Bilbao, del 6 al 8 de maig. El conjunt de Pedro Martínez va controlar el ritme de joc durant tres quartes parts del partit i va saber sobreviure a uns instants de crisi a l’inici del període definitiu. Un parcial de 12-0 (77-69) va deixar grogui al Baxi Manresa. Però una vegada més l’equip vermell va treure tota la seva capacitat competitiva per forçar un final a cara o creu que va premiar la seva valentia i la fidelitat a un estil de joc.
El conjunt malagueny va començar amb alguns dubtes i els bagencs van anar per feina, marcant el ritme amb les transicions (4-9). Les accions de Tim Abromaitis i Jonathan Barreiro van impulsar la reacció local. El resultat es va ajustar i una porta enrere de Dejan Kravic va tancar el primer quart amb un mínim avantatge andalús (23-22). Al Baxi li va costar entrar en joc en el segon quart. Va necessitar gairebé 3 minuts per veure cistella, però quan ho va fer va posar la directa. Set punts consecutius de Chima Moneke –va acabar la primera part amb 17– van ser el detonant de l’embranzida catalana. El conjunt de Pedro Martínez va afinar el seu punt de mira i a còpia de triples va assolir una màxima renda d’11 punts (39-50). Un triple de Darío Brizuela al límit del descans van deixar el parcial a l’equador en 42-50.
Després de la represa hi va haver diverses alternatives. Tres triples consecutius de l’Unicaja ajustaven el resultat (63-67), però el Baxi continuava fidel al seu estil de joc, sense contemplacions en el balanç ofensiu. Així es va entrar en l’últim quart amb 4 punts de renda (65-69). La remuntada de l’Unicaja va prosseguir en el període definitiu i amb un parcial de 7-0 va capgirar el resultat (72-69). El Baxi, sense possibilitats de córrer, patia en el joc estàtic i no trobava la fórmula per superar els canvis defensius dels locals. El col·lapse era evident, i Pedro Martínez es va veure forçat a demanar temps mort. El conjunt andalús burxava la ferida i obria l’escletxa fins al 77-69. El parcial ja era de 12-0. La reacció va arribar al cap de 3:48 amb un triple amb suspens de Dani Pérez. Tot seguit, una recuperació i una cistella de Moneke tornava a ajustar el resultat (77-74). L’equilibri i l’intercanvi de cops es va mantenir fins al final, fins que Thomasson va decidir amb serenitat i talent. El bitllet per a Bilbao, per a la històrica final a quatre de Bilbao, ja era per al Manresa.