La vergonyosa imatge que el Camp Nou va oferir contra l’Eintracht de Frankfurt costarà de superar. L’eliminació és trista, però és també el mal menor d’una nit que no oblidaran ni els culers que eren al camp, perplexos davant del que veien i patien, ni la directiva de Joan Laporta. No podia ser cap sorpresa, o com a màxim era molt relativa, perquè el mateix club, conscient que la data era dolenta, havia demanat als que no pensaven anar a l’estadi que alliberessin el seient. Per fer diners. I sí, teòricament també per aconseguir més ambient, que no es pot pas dir que no n’hi hagués, però no precisament el que haurien esperat Xavi i companyia.

L’error en la gestió de les entrades és gravíssim. I no tot s’explica pels abonats que van preferir fer negoci. Ni pels operadors turístics. Tenen responsabilitat, com en té el club, i molta. La intenció d’aprofitar el partit com a font d’ingrés es va descontrolar. La facilitat que van tenir empreses de revenda per adquirir entrades fa mal d’ulls. I encara sort que tot plegat no va derivar en incidents greus. El sistema de seguretat va quedar superat i fins i tot alguns aficionats blaugrana van deixar el camp per por, però hauria pogut ser molt pitjor. Tindria sentit que la UEFA multés el Barça per la presència desproporcionada de seguidors de l’Eintracht en zones no habilitades per a l’afició visitant.

No n’hi ha prou amb declaracions en la immediatesa. No n’hi ha prou assumint responsabilitat. Ni admetent que havien sentit vergonya. Veurem si algú pagarà els plats trencats. De moment, Laporta ha assegurat que, a partir d’ara, les entrades seran nominatives en les competicions internacionals. És just? És suficient? Convé una anàlisi integral i profunda, i l’escàndol de l’Eintracht ha d’activar-la sense demora. Començant per revisar què representa ser abonat i fins a quin límit ha de poder administrar el carnet com si fos una propietat seva. En definitiva, què poden i què no poden fer amb el seu abonament. A partir de l’estudi a fons, qui sap si, més que entrades nominatives, es trobarà una via perquè l’abonat pogués fer-se responsable d’una autorització per cedir al carnet a un familiar o amic identificat. De fórmules, n’hi ha d’haver. És qüestió de mirar-s’ho bé i a fons. Sense excusa.