Perdre finals no agrada a ningú, però la participació del Baxi Manresa en la FIBA Champions League no pot quedar marcada per la derrota contra el Lenovo Tenerife. Els canaris van ser superiors, amb uns percentatges d’encert en el llançament que van ser una llosa per al conjunt de Pedro Martínez, sobretot amb un recital de triples en el tercer quart que va dur els manresans a la desesperació. Al cap i a la fi, el Tenerife va fer bo el potencial, superior al del manresà. No és cap sorpresa, però sobretot no ha de ser cap drama. Endur-se cap al Bages el primer títol europeu hauria estat un premi, tan immens com merescut, però, superada la frustració comprensible de les primeres hores, serà bo, necessari i just valorar la final a quatre de Bilbao com a plataforma per ensenyar tot el que està fent de bo el Manresa. Els milers d’aficionats que van ser a Bilbao són de rècord històric. I les imatges que van deixar, a dins del pavelló i als carrers de la ciutat, de pell de gallina.

El Manresa és un mirall de gestió, de club i d’equip, capaç d’haver-se refet d’uns moments durs i haver-se tornat a alçar a l’ACB, a partir d’una optimització de recursos que ha de ser el camí per a la majoria de clubs i d’un segell propi, amb Xevi Pujol a la direcció esportiva i Pedro Martínez, un luxe, a la banqueta. I és, ara més que mai, l’enveja per la connexió amb l’afició, una de les prioritats marcades pels responsables un cop garantida la viabilitat del club. Manresa està plenament identificada amb els valors que transmet el Baxi, i la final a quatre ha estat l’explosió d’una cohesió que ja fa temps que es viu al Nou Congost, un pavelló que té un projecte de millora i ampliació. Un bon context per posar-s’hi.

Sense guanyar, el Baxi Manresa ha fet història. Amb el play-off de lliga a l’horitzó, encara hi ha reptes aquesta temporada. I n’hi haurà de futur. Marxaran jugadors, llei de vida quan un club modest rendeix a un nivell per sobre de les expectatives, però també guanya poder d’atracció –el club, i també la ciutat– perquè en vinguin d’altres. La victòria, en aquest punt, és indiscutible. Manresa té motius per presumir i estar orgullosa.