L’EDITORIAL
De Basilea a Torí
En una setmana molt atapeïda en l’esport català i en l’entorn blaugrana, Torí serà un dels focus principals. La final de la Women’s Champions League torna a tenir presència del Barça, un equip que no para de créixer, acumular rècords i reivindicar un lloc fix a l’elit europea, ara precisament contra l’Olympique de Lió, les reines de les Champions amb set títols. La cita de dissabte al Juventus Stadium serà per recordar. No només per la possibilitat d’encadenar dues Champions, que ja és prou significatiu, sinó perquè marcarà un altre punt d’inflexió, inèdit fins ara. Milers i milers de persones s’han engrescat a viatjar fins a Torí i convertir el desplaçament en el més multitudinari, amb molta diferència, per animar l’equip femení. Fa de mal dir la xifra exacta, però se superaran els 10.000 aficionats blaugrana. És fàcil aquests dies trobar persones conegudes, famílies senceres a vegades, que se’n van a la final. I això no havia passat mai. Primer, el rècord d’assistència en un partit de futbol femení amb 91.553 espectadors veient el Barça-Madrid al Camp Nou. Un sostre superat al cap de tres setmanes, amb 91.648 aficionats. I ara, la peregrinació cap a Torí, amb milers de seguidors concentrats al centre de la ciutat i cap a l’estadi. Una experiència pionera per a l’equip femení que recorda la famosa Recopa de Basilea. Es calcula que van ser uns 30.000 els aficionats que van col·lapsar la ciutat suïssa el 1979. No seran tants a Torí, ni tampoc serà el primer títol europeu de les blaugrana, que van guanyar la primera Champions l’any passat a Göteborg, però en un estadi buit i fred, víctima de les restriccions per la pandèmia. Res a veure amb el que es viurà dissabte. De “vaig ser a Basilea” a “ens n’anem a Torí”. Un efecte més d’una revolució, la que està protagonitzant l’equip femení del Barça, que no té definit on és el límit.