La garrotada que es va endur el Barça a Belgrad és de les que couen molt. El guió del partit i el rival accentuen el fiasco. És discutible qualificar de fracàs la derrota en una final a quatre, perquè l’exigència ha de ser arribar-hi i un cop s’hi és hi ha molts factors i condicionants, però el Barça ho tenia tot de cara i ho va deixar escapar de manera inacceptable. Un pecat reincident en els blaugrana, que es va desfer tot i arribar a dominar de 13 punts i va cedir en la lluita física i psicològica que va imposar el Madrid a partir d’un tercer quart que ho va capgirar tot. Ni els blancs són els que caminaven sense rumb fa uns mesos, ni el Barça ha arribat a la fase decisiva en l’estat pletòric que el va dur a ser el millor equip de la fase regular. En els quarts de final, els de Laso van anar per feina contra el Maccabi (3-0) i el Barça va patir fins al cinquè partit contra el Bayern. Però tampoc això justifica la desconnexió imperdonable del tercer quart. Ni rebre 52 punts en la segona part d’un partit de final a quatre.

Sarunas Jasikevicius va trobar a faltar sacrifici i professionalitat. Cap novetat, que carregui amb duresa contra la plantilla, tot i que tampoc és suficient reduir-ho tot a la mentalitat dels jugadors. Alguna cosa més ha fallat en un equip amb moltes peces de talent, però amb unes quantes de desconnectades –aquí el tècnic també hi té responsabilitat– i que no en va fer prou amb Mirotic i Laprovittola.

El Barça necessita replantejar el futur. L’Eurolliga es resisteix. Ni tenint l’MVP, Nikola Mirotic, que tancarà la seva tercera temporada de blaugrana sense poder alçar el títol. La intenció del club és que continuï, tot i que s’haurà de trobar la fórmula (diferiment?) per encaixar-li el sou. El probable retorn de Satoransky seria un altre puntal. I Jasikevicius, que manté el crèdit, voldrà sacsejar l’equip a partir de provocar un salt endavant en els jugadors de segon nivell, amb el caràcter que ara s’enyora. Tocarà estudiar casos com el del capità, Pierre Oriola, amb contracte però sense protagonisme amb Saras. I toca, és clar, alçar el cap i el títol de lliga.