L’EDITORIAL
L’hora d’executar el pla de Xavi
Com era de preveure, l’assemblea de compromissaris ha donat llum verd a la junta directiva del Barça per activar els mecanismes que proposa per superar l’ofec econòmic que el deixava en una situació crítica, sense capacitat per redissenyar la plantilla per la falta de fair play. Sense gaires detalls, els compromissaris –amb una representació baixíssima, un mal que ve de lluny i que no hi ha manera de superar– tornen a donar un altre vot de confiança a Laporta, que ha demanat sovint el vistiplau del soci des que ha tornat a la presidència. Aquest pas suposarà perdre patrimoni i ingressos de futur, però és un mal necessari. El forat és immens, i el bloqueig exigia adoptar mecanismes per agafar aire. I les palanques activades han de ser suficients per obtenir recursos a curt termini, que és fonamental per satisfer la voluntat del club de recuperar la normalitat i el marge de maniobra per sacsejar l’equip i fer-lo competitiu. Continuant bloquejat, el risc era que l’equip anés perdent encara més competitivitat, s’anés allunyant de l’elit europea i tot plegat afectés de manera encara més negativa el valor del club com a marca. La venda sobretot dels drets televisius és un recurs prou fàcil i llaminer per als interessats. Ara toca trobar el millor acord, i d’aquí un dels arguments per no detallar informació als compromissaris abans de votar.
No està tot fet. Més aviat, ara comença la feina, sobretot la de Mateu Alemany i companyia. La rebaixa de la massa salarial de la plantilla és capital. I, lligada a aquest pas, també ho és la regeneració de l’equip. I acabar d’obrir la porta als fitxatges emparaulats, els encarrilats i els que estan una mica més verds. És moment de convèncer que hi ha projecte esportiu i que la delicada situació econòmica, que ho continua sent, no prohibeix ara executar el pla de Xavi.