L’EDITORIAL
L’alliberament d’Aleix Espargaró
Aleix Espargaró continua acaparant protagonisme a MotoGP. La pífia a Montmeló va ser monumental i va fer passar vergonya al granollerí justament quan més prometia, després d’haver encadenat quatre podis consecutius i amb les millors expectatives a casa. Una mala manera de començar un mes de juny amb tres grans premis. La confusió hauria pogut marcar la seva trajectòria i allunyar-lo de la lluita més ambiciosa, però se n’ha refet, i amb contundència. Perquè, just abans del parèntesi de més d’un mes, ha tornat a capgirar el guió amb una actuació superlativa a Assen. El dia que Maverick Viñales celebrava el seu primer podi des que corre amb Aprilia, la satisfacció a la marca era completa perquè Espargaró, sense haver fet podi, havia protagonitzat una cursa per emmarcar. Amb un avançament, el que va fer a Jack Miller i Brad Binder en la darrera xicana del circuit, que serà recordat per temps. I una remuntada, després de ser envestit per Fabio Quartararo, que va rememorar les millors de Marc Márquez.
Amb l’ofici que donen tants anys de competició, Aleix Espargaró viu una temporada de somni que aquella badada no ha espatllat. Segon en el campionat, té coixí respecte al tercer i ha retallat 13 punts respecte a Quartararo, que en té 21 més. Però, més enllà dels números, mostra convicció i autoestima. “Hi ha una cosa que és molt important per mi, i és la sensació de ser el millor a la pista”, explicava després. Així se’l va veure, segur, valent i alliberat. Dominant l’escena, fins i tot després de la cursa, en rebre les disculpes de Quartararo. Queda gairebé mig campionat (9 curses de les 20 programades), i el vallesà s’ha guanyat el dret d’aspirar a tot. De moment, arriba a l’aturada de l’estiu amb un somriure d’orella a orella. I això sempre és bon senyal.