La cursa de la seva vida
Moto GP. Aleix Espargaró és quart a Assen, tot i caure per culpa de Fabio Quartararo, líder del mundial, amb qui escurça la diferència
Els 13 punts que Aleix Espargaró retalla a Fabio Quartararo al capdavant de la classificació del mundial no són res vista la cursa del pilot de Granollers a Assen, l’última abans de l’aturada d’estiu del campionat –es reprendrà a Silverstone el 7 d’agost–. L’avançament a Jack Miller i Brad Binder en la darrera xicana del circuit neerlandès, la Catedral, és el millor que s’ha vist aquest any i passa a la història del motociclisme. Més encara si es té en compte des d’on venia, després de caure quan anava segon darrere Pecco Bagnaia –dominador de la cursa des del primer revolt– i envestit per Fabio Quartararo, que li volia disputar la posició en el cinquè revolt de la cinquena volta.
El francès, que un cop acabada la cursa s’anava a disculpar al box d’Aprilia i després era sancionat amb una long lap en la propera cursa, se n’anava a la grava i quan tornava era vint-i-quatrè, mentre el granollerí es mantenia sobre la moto i reprenia la cursa quinzè. Àlex Márquez i Àlex Rins eren les primeres víctimes de la seva remuntada, que marcant rècords del circuit quan Maverick Viñales (Aprilia) anava quart, li permetia ser vuitè a deu voltes. L’aparició de pluja i la direcció de la cursa traient bandera blanca perquè els pilots poguessin canviar de moto, a nou, afegia incertesa al desenllaç, amb Quartararo abandonant després de caure de nou malgrat la seva intenció d’abandonar a disset voltes –el seu equip el feia tornar per si l’aigua oferia més possibilitats d’acabar sumant punts.
Espargaró començava sisè l’última volta; Viñales, tercer, i en el penúltim revolt, es convertia en el gran triomfador. Marco Bezzecchi (Ducati) va acabar segon, el seu millor resultat, com Viñales des que corre amb Aprilia.
Canvi
Àlex Márquez (1996) serà un dels dos pilots del Gresini Racing el 2023, juntament amb Fabio di Giannantonio. El cerverí passa de córrer amb una Honda a fer-ho amb una Ducati, en ambdós casos en equips satèl·lits. “Era cabdal canviar per recuperar la motivació que tenia quan vaig incorporar-me a la categoria”, diu el campió del món de Moto 3 (2014) i Moto 2 (2019), que compleix la seva tercera temporada a Moto GP.
ALEIX ESPARGARÓ
Era segon quan va caure, va remuntar onze llocs, i va fer un gran doble avançament finalMAVERICK VIÑALES
Primer podi per a l’empordanès des que corre amb Aprilia en la màxima categoriaCreu per a Albert Arenas en Moto 2
El gironí va liderar la cursa des que Marcel Schrötter va caure a 13 per acabar, fins que Augusto Fernández el va superar en el cinquè revolt, a vuit per al final. Aleshores Arenas encara tenia a l’abast el seu primer podi en la categoria, havent començat segon com la setmana anterior a Alemanya –va acabar sisè, el seu millor lloc a Moto 2–. El campió del món de Moto 3 el 2020, quan va aconseguir sis victòries en la categoria, s’estava jugant el tercer lloc amb Jake Dixon, el seu company d’equip, que abans-d’ahir li havia pispat la posició preferent a una volta i mitja per acabar. Fernández lligava el seu segon triomf seguit, amb Ai Ogura segon i Dixon tercer. Jeremy Alcoba (Kalex) era catorzè i sumava dos punts en una classificació en què primer i segon estan empatats i el tercer és a un sol punt. En Moto 3 el mundial se’l jugaran els pilots de Gas Gas Izan Guevara i Sergio García Dols, que començava divuitè i acabava tercer darrere Ayumu Sasaki –el japonès estrenava el seu palmarès en la 95a cursa– i el mallorquí, del qual només el separen 3 punts. Xavi Artigas (CFMoto) va ser cinquè després d’anar tota la cursa en el grup del davant, reduït per les caigudes de Dennis Foggia i la múltiple que provocava David Muñoz.