L’EDITORIAL
Aíto, més respecte a Fontajau
El domini de l’escena del president i líder del Bàsquet Girona en el camí cap a l’ACB ha estat impactant. La seva entrada a la pista va transformar l’equip. La sola presència de Marc Gasol –a les imatges de l’èxtasi per l’ascens, l’acompanyaran les cares de pànic a Fontajau quan es va lesionar en la semifinal– imposava un respecte en companys i rivals molt difícil de trobar en altres casos. Gasol estava decidit a fer tornar l’ACB a Fontajau i ho ha aconseguit, per satisfacció màxima dels gironins, que havien assistit al funeral de l’Akasvayu i que tenien (i tenen) sort de l’Uni Girona, un referent admirable de gestió a partir d’un treball discret i incansable, per veure bàsquet d’elit.
En ple procés de preparació de l’estrena del club a dalt de tot, Marc Gasol hi ha posat la primera pedra seduint i convencent Aíto García Reneses. És, sens dubte, un dels impactes de l’estiu en el món del bàsquet. El mestre que supera el miler de partits a l’ACB ha decidit tornar a les banquetes amb 75 anys, i si ha fet el pas és perquè tot el que li ha explicat el president l’ha il·lusionat. Aíto no només aportarà mestratge a un equip novell. La seva presència a la banqueta –l’acompanyarà Albert Sàbat, que es retira– genera respecte, més que guanyat, entre rivals, àrbitres i la pròpia lliga en què ostenta rècords, factors col·laterals que sempre sumen més que resten.
Girona tenia moltes ganes d’ACB. Els abonaments del Bàsquet Girona van volar el primer dia de posar-se a la venda. És esport i pot passar de tot, però el context és ideal perquè el retorn a l’elit sigui òptim, amb un projecte sòlid i tocant de peus a terra, lluny del que va acabar representant l’Akasvayu i els seus deliris de grandesa. I com Marc Gasol a la pista, Aíto representa a la banqueta un respecte que sempre és benvingut en un debutant a l’elit.