Hauria costat de trobar una manera més brillant de tancar la temporada 2021/22. El curs que quedarà marcat pel doble rècord d’assistència en un partit de futbol femení –els 91.553 espectadors contra el Madrid al Camp Nou superats al cap de tres setmanes pels 91.648 que hi va haver contra el Wolfsburg– va abaixar la persiana amb una altra xifra per a la història. Són els 87.192 que es van reunir a Wembley, el rècord en un partit d’Eurocopa, masculina i femenina. I no va ser només la final en un context ideal, entre l’amfitriona i la vuit cops campiona, sinó que tot el torneig ha generat expectació a Anglaterra, amb unes xifres d’assistència que han doblat les de l’edició del 2017. Ha estat també un èxit d’audiència televisiva, amb la final com a punt culminant. Informa la BBC que la pròrroga que va decidir el títol és el seu programa més vist en tot el 2022.

La cita per al record a Wembley, amb final feliç per a les amfitriones, és el premi a un treball fet amb convicció i ambició. En l’equip, amb una entrenadora que també té el seu racó a la història –Sarina Wiegman ha fet campiona Holanda i Anglaterra– i un equip fix en la fase final amb la presència de la blaugrana Lucy Bronze. I en tot el que l’envolta, una aposta decidida des de fa anys i que ha contribuït a fer d’aquesta Eurocopa un argument més de reivindicació del futbol femení. A Wembley, on la selecció masculina anglesa va perdre l’any passat contra Itàlia l’oportunitat de guanyar la seva primera Eurocopa, les Lionesses sí que ho han fet.

Anglaterra presumeix perquè hi ha cregut. Com el Barça. I com els equips i federacions que fa temps que ho tenen assumit. Com més se n’hi afegeixin, més creixerà l’esport, l’interès, l’atenció i el ressò. No és cap moda, que per definició té la durada limitada. És una realitat imparable.