L’EDITORIAL
El conflicte arbitral i els dards al futbol femení
El viatge en va del Levante Les Planes a Tenerife és un efecte més d’una situació que no s’agafa per enlloc. L’equip de Sant Joan Despí tenia programat partit de copa, però com a conjunt de la màxima categoria, la designació arbitral era de primera, amb àrbitres aturades en senyal de protesta. Com que ningú va informar al Levante que s’estalviés el viatge, cap a Tenerife, a preparar-se i a sortir al camp sabent que no hi hauria partit. I cap a casa. No li venia de nou, perquè ja s’hi va trobar diumenge, tot i que aquell cop va ser a casa, en el que havia de ser una estrena molt esperada i atractiva a la màxima categoria, precisament amb la visita del Barça campió.
“Planificar, entrenar i preparar l’inici de la competició per anar al camp sabent que no jugaràs. Impossible justificar que s’hagi arribat a això. Els afectats? Les jugadores, el cos tècnic, els equips i els aficionats. Si volem una lliga professional, hem de buscar un camí millor”. Amb aquesta piulada, Jonatan Giráldez expressava la frustració viscuda per no haver pogut començar la lliga. El conflicte amb les àrbitres ha ennegrit l’arrencada d’una temporada que havia de ser la del salt definitiu, amb la professionalització i l’acord per a la transmissió televisiva de tots els partits. Tenen tot el dret, les àrbitres, de fer-se valer i defensar una millora –una altra cosa per analitzar és en quin grau– que els toca, com a part que són d’un engranatge que vol i ha de créixer en tots els sentits. Però convindria aclarir fins a quin punt hi ha pressió per part de la federació espanyola, que ja ha demostrat que la sintonia amb les responsables de la Lliga –com passa amb Tebas– és entre nefasta i nul·la. Ja va trigar més del compte a saber-se el calendari, per un conflicte d’interessos entre els dos organismes, que tenien previst fer cadascun la seva programació de partits, fins que el CSD hi va entrar, com també mira de fer ara. El mal ja està fet, amb la suspensió de la primera jornada, però és que s’acosta la segona i encara no hi ha res solucionat. Costa d’imaginar un embolic tan llarg, incert i frustrant en el futbol masculí. Com a mínim hauria ressonat molt més. Cada hora que passa sense solució és un dard cap al futbol femení.