Comparar esports de característiques, calendaris i formats de competició diferents és entre absurd i temerari, però no admet discussió que Toni Bou és història de l’esport mundial. Amb majúscules i sense matisos. Fa anys que costa adjectivar la seva trajectòria perquè hem anat esgotant els qualificatius per definir-la. Però la reiteració de la victòria, la continuïtat al cim mundial, no pot relativitzar de cap manera els mèrits d’un campió de llegenda. Amb el doblet d’aquest any, el pilot de Piera acumula 32 títols mundials de trial, entre els de l’aire lliure i sota sostre (X-Trial). Setze i setze. Seguits i sense ni una excepció. Acapara tots els títols des que va fitxar per Montesa Repsol HRC, el 2007.

Canvien els aspirants a destronar-lo, i ara la diferència respecte a anys anteriors, amb Adam Raga com a gran competidor, és que s’ha ampliat el ventall, amb un Jaime Busto pujant fort, contribuint a generar una lluita més oberta i traient el subcampionat a l’ebrenc. Canvia també el context i l’entorn més proper, amb Fujinami com a cap d’equip un cop retirat i amb Carles Barneda com a motxiller. Però no canvia el domini majestuós de Bou ni, tan o més rellevant, un grau d’ambició i de motivació indispensables per mantenir-se a dalt de tot any rere any. Confessa el campió que, tot i que hi ha altres disciplines que li agraden, guanyant títols, guanyant-se bé la vida i passant-ho bé és molt difícil que es plantegi canviar a altres modalitats. A punt de fer 36 anys, assumeix que tard o d’hora s’acabarà. Ja ho veurem. De moment, tenim feina a no descomptar-nos.