L’EDITORIAL
L’1-O i la vergonya del Camp Nou
Fa cinc anys del referèndum de l’1-0, la victòria col·lectiva del poble català, que va defensar i exercir el dret de votar per decidir el seu futur tot i la voluntat repressora de l’Estat, exercida amb una violència brutal reflectida en unes imatges que van fer la volta al món. No van veure a venir les urnes i van voler impedir amb porres i sense cap mena de fre el dret de votar per decidir el nostre futur. La resposta pacífica, decidida, tenaç i transversal i de la gent és una victòria que ha quedat en l’imaginari col·lectiu.
L’esport català no es va desentendre de l’esdeveniment. Seria fals explicar que es va aturar tot, perquè molts partits es van mantenir, però diverses federacions van reaccionar a les càrregues violentes que hi va haver des de primera hora del matí i van suspendre sobretot activitats de la tarda. La que hauria estat més potent, però, es va quedar en un mig camí incomprensible. Amb el país defensant les urnes i lluitant pacíficament contra una repressió duríssima, el Barça va decidir mantenir un partit contra el Las Palmas al Camp Nou que no s’hauria d’haver jugat. De fet, la directiva presidida per Josep Maria Bartomeu havia decidit suspendre’l, però es va fer enrere després de parlar amb els jugadors. També LaLiga de Javier Tebas –costa poc imaginar-se’l aquell dia– va pressionar perquè es jugués. Però ni la voluntat del gruix de jugadors ni la pèrdua de punts –els tres del partit i tres més de càstig– són prou argument per defensar la disputa del partit. Val sis punts, la dignitat? El partit es va jugar, però a porta tancada, no fos cas que hi hagués una invasió de camp com a senyal de protesta per la ignominiosa violència policial.
La història del Barça està plena d’episodis que reforcen el Més que un club. Sense anar gaire lluny, el club es va adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i al del Referèndum. Però a l’hora de la veritat, va tremolar i es va equivocar. El dia que Catalunya va ser notícia arreu del món, el Camp Nou, una de les icones més internacionals del país, va fer pena i vergonya.