Ana Crnogorcevic ha estat protagonista involuntària per un gest que ha agafat volada sobretot en alguns mitjans de Madrid. A l’hora d’atendre els mitjans després de la golejada contra el Madrid CFF, la futbolista del Barça deia a una periodista que coneix, en to de broma, que no l’entenia en castellà perquè la seva voluntat era que li preguntés en català. És exactament el mateix que fa des del primer dia l’entrenador del Girona, Míchel Sánchez, capaç d’aturar una entrevista per insistir als periodistes que preguntin en català. S’han proposat aprendre la nostra llengua, i troben, és clar, que rebre les preguntes en català és una bona manera d’anar agafant vocabulari i dicció.

Míchel es va posar a aprendre català quan va arribar a Montilivi. A més de fer classes, una de les primeres fórmules que va idear és demanar als companys catalans del cos tècnic que escrivissin en català en el grup de whatsapp. Sempre ha defensat, amb tota naturalitat, que interessar-se per saber la llengua és una mostra de respecte, cultura i integració que li han ensenyat des de petit a casa, a Vallecas. A Crnogorcevic, suïssa d’origen croat, la mou una facilitat i interès pels idiomes que ha hagut de fer pública –ha explicat en una piulada que parla sis idiomes i s’ha preguntat si és tan dramàtic ara voler aprendre i entendre el català– després del rebombori que ha agafat el comentari. La futbolista ja s’havia expressat més d’una vegada en català a les xarxes socials. I l’entrenador cada cop parla més en català en públic, deixant-se i demanant ser corregit quan s’equivoca. Amb tota la naturalitat del món.

L’anormalitat és que iniciatives com les de Míchel i Crnogorcevic siguin excepcions. En una entrevista recent a L’Esportiu, preguntàvem a Míchel si temia que aquesta identificació el perjudiqués alguna vegada a Madrid. “A Vallecas no, amb els meus amics, tampoc, i la meva família està encantada. La resta no és la meva preocupació.” Clar i català.