L’Uni, entre les millors picant molta pedra

Fon­ta­jau té un altre epi­sodi per afe­gir a la col·lecció de nits màgiques. L’Spar Girona neces­si­tava aixe­car 12 punts de des­a­van­tatge con­tra l’ESBVA Ville­neuve, i la remun­tada, ges­tada en l’últim quart (20-6), va ser tan espec­ta­cu­lar que va per­me­tre fins i tot arri­bar al final sense neguit (66-43). L’efecte Fon­ta­jau, amb 4.000 per­so­nes empe­nyent l’equip i posant pressió al rival, va ser fona­men­tal per garan­tir la presència de l’Uni a l’Euro­lliga per quart any con­se­cu­tiu.

Aquesta vegada, la clas­si­fi­cació ha arri­bat després de superar un estiu molt deli­cat. L’Spar Girona va tri­gar a tan­car l’equip, entre altres coses perquè sap com ningú l’esforç que ha de fer per qua­drar pres­su­pos­tos i no va poder ni voler pro­me­tre sous que no podia assu­mir. S’hi va afe­gir un calen­dari car­re­gadíssim –a diferència del Ville­neuve, cen­trat només a pre­pa­rar l’eli­mi­natòria– i, per ado­bar-ho, va haver de pair la gar­ro­tada de per­dre en semi­fi­nals de la lliga cata­lana con­tra el Barça CBS, en la final a qua­tre de Fon­ta­jau, quan ho tenia tot pre­pa­rat per ser a la final i home­nat­jar-hi Laia Palau. Tot ple­gat, en un con­text, tam­poc menor, de febre pel bàsquet mas­culí, amb l’ascens del Girona de Marc Gasol a l’ACB el mateix dia que el Girona FC tor­nava a pri­mera.

No ho tenia fàcil, l’Uni, per cap­tar l’atenció i fer créixer el nom­bre d’abo­nats. Una mala arren­cada a la pista com­pro­me­tia encara més les expec­ta­ti­ves, però l’equip de Ber­nat Canut ha sabut con­ver­tir aquell cop en la lliga cata­lana en un punt d’inflexió. Títol de super­copa, inici impe­ca­ble en la lliga i, el més impor­tant, una remun­tada euro­pea alli­be­ra­dora i fona­men­tal per al pro­jecte d’un club que, a l’altre extrem dels que viuen d’inver­sors potents, ho fa tot picant molta pedra i tru­cant a mol­tes por­tes. Rebel·lant-se con­tra les adver­si­tats, l’Uni torna a ser entre les millors.