L’EDITORIAL
L’Uni, entre les millors picant molta pedra
Fontajau té un altre episodi per afegir a la col·lecció de nits màgiques. L’Spar Girona necessitava aixecar 12 punts de desavantatge contra l’ESBVA Villeneuve, i la remuntada, gestada en l’últim quart (20-6), va ser tan espectacular que va permetre fins i tot arribar al final sense neguit (66-43). L’efecte Fontajau, amb 4.000 persones empenyent l’equip i posant pressió al rival, va ser fonamental per garantir la presència de l’Uni a l’Eurolliga per quart any consecutiu.
Aquesta vegada, la classificació ha arribat després de superar un estiu molt delicat. L’Spar Girona va trigar a tancar l’equip, entre altres coses perquè sap com ningú l’esforç que ha de fer per quadrar pressupostos i no va poder ni voler prometre sous que no podia assumir. S’hi va afegir un calendari carregadíssim –a diferència del Villeneuve, centrat només a preparar l’eliminatòria– i, per adobar-ho, va haver de pair la garrotada de perdre en semifinals de la lliga catalana contra el Barça CBS, en la final a quatre de Fontajau, quan ho tenia tot preparat per ser a la final i homenatjar-hi Laia Palau. Tot plegat, en un context, tampoc menor, de febre pel bàsquet masculí, amb l’ascens del Girona de Marc Gasol a l’ACB el mateix dia que el Girona FC tornava a primera.
No ho tenia fàcil, l’Uni, per captar l’atenció i fer créixer el nombre d’abonats. Una mala arrencada a la pista comprometia encara més les expectatives, però l’equip de Bernat Canut ha sabut convertir aquell cop en la lliga catalana en un punt d’inflexió. Títol de supercopa, inici impecable en la lliga i, el més important, una remuntada europea alliberadora i fonamental per al projecte d’un club que, a l’altre extrem dels que viuen d’inversors potents, ho fa tot picant molta pedra i trucant a moltes portes. Rebel·lant-se contra les adversitats, l’Uni torna a ser entre les millors.