L’EDITORIAL
La lliga espanyola fa figa a Europa
El sorteig dels vuitens de final de la Champions tindrà quatre representants de la Premier League, que ha fet el ple amb tres primers de grup (Manchester City, Chelsea i Tottenham) i un segon, el Liverpool. La Bundesliga també ha aconseguit situar quatre equips als vuitens de final, que en aquest cas no és ple perquè el triomf de l’Eintracht a l’Europa League va permetre als alemanys tenir cinc representants en la fase de grups. Dues lligues, per tant, acaparen la meitat de les setze boles que buscaran anar fent camí cap a la final. També té el seu mèrit la lliga italiana, que ha superat el fiasco de la Juventus situant el Nàpols, l’Inter i el Milan als vuitens. I la portuguesa, amb el Benfica –va treure a última hora el primer lloc al PSG– i el Porto, als quals s’hauria pogut afegir l’Sporting, frustrat l’últim dia.
Lluny, molt lluny de les més representades, queda la lliga espanyola. Des que la Champions té el format actual, amb la supressió de la segona fase de grups (2003/04), havia situat sempre com a mínim dos equips en les eliminatòries. Però el fracàs europeu del Barça, el segon consecutiu –no li passava des de fa dues dècades–, no és l’únic. L’Atlético, amb un grup molt més assequible, no ha estat capaç ni d’accedir a l’Europa League i, després de guanyar un sol partit, se’n va cap a casa i deixa més afeblit que mai Simeone. I el Sevilla, en una temporada horrible i instal·lat ara mateix en zona de descens a segona A, ha agraït tenir el Copenhaguen –l’únic equip al qual ha guanyat– per assegurar el consol de l’Europa League.
El fiasco no ajuda LaLiga ni Tebas, que no pot amagar la frustració que genera tenir als vuitens el mateix nombre de representants que la lliga belga i la francesa. El poder econòmic de la Premier és inabastable i, si bé seria arriscat donar categoria de tendència a una temporada concreta, tampoc es pot passar per alt de cap manera el daltabaix. Entre altres coses, perquè hi ha elements que conviden, si no a la preocupació, com a mínim a la reflexió. El més proper i diàfan el viu el Barça, que ha hagut d’assumir que no té nivell per competir a la Champions, però en canvi supera amb comoditat la gran majoria dels rivals en la lliga. El Barça té un problema, però LaLiga, també.