Fa tot just quatre dies Joseph Blatter, president de la FIFA en el moment de la tria, explicava que l’elecció de Qatar havia estat un error. La seva voluntat era dur als Estats Units la cita posterior a la de Rússia, però la votació se’ls va descontrolar. Aquí hi entren Platini, Sarkozy, l’emir de Qatar i el PSG. Els escàndols i les sospites sobre suborns han sobrevolat el comitè executiu de la FIFA, que ha dut a l’extrem la multiplicació dels ingressos com a prioritat i que ha trobat una mina en règims opacs carregats de diners. Terreny adobat per a la corrupció. Res ha frenat la FIFA. Ni les xifres esgarrifoses de morts durant la construcció dels estadis denunciada per Amnistia Internacional. Ni la vulneració de drets humans a Qatar. Ni tan sols, des de la seva òptica més egoista, haver de trencar tots els esquemes i programar un mundial entre novembre i desembre. Lluny de posar fre a tanta vergonya, la FIFA contribueix a blanquejar el règim que organitza el mundial i s’atreveix fins i tot a renyar i censurar els gestos crítics.

El blanqueig del règim no neix ara, el 2022, ni és exclusiu del futbol. Sense moure’ns de l’esport, només Qatar ha organitzat directament o han finançat generosament grans esdeveniments com campionats del món d’atletisme, handbol o natació, grans premis de Fórmula 1 i MotoGP, tornejos de tennis i golf, entre d’altres. També hi ha un grapat de clubs europeus que han abraçat els diners provinents d’emirats per fer créixer el seu potencial. I l’esport no és l’únic sector que s’hi ha relacionat. Es dilemes i les contradiccions –de tots els agents, també dels mitjans de comunicació– s’accentuen ara que un esdeveniment de tanta magnitud com un mundial de futbol acapara els focus.

L’esport té exemples potents i presents de contribució a la igualtat de gènere, un concepte antagònic amb el dia a dia a Qatar. La vulneració de drets humans que els occidentals considerem fonamentals han generat protestes i crides al boicot ben comprensibles. Però no hi ha hagut renúncies ni grans reivindicacions dels que seran protagonistes. Bé que ho vigila la FIFA, capaç fins i tot de prohibir en una samarreta d’entrenament lemes que haurien de generar tant de consens com Drets humans per a tothom. Però la FIFA no ho pot controlar tot. I seria sa i agraït veure algun gest de reivindicació, individual o de seleccions senceres, espontani o més preparat, durant el mundial.