Mateu Lahoz, el nen que bufava les espelmes dels altres
Mateu Lahoz: l’home feliç d’haver-se conegut, el protagonista de les comunions alienes, el necessitat de fer-se veure en els casaments en què és un personatge secundari; o sigui, l’exemple diàfan de la penúria professional a la qual es pot arribar quan el personatge et devora. No en tingueu cap dubte, és un home que ha perdut la mesura del seu espai al món, no és greu perquè sol passar, el problema és quan aquesta descompensació la fas pública amb orgull davant de milions de persones. De totes maneres, i m’ho vaig repetint mentre escric l’article, tampoc ens hem d’escandalitzar, sempre hi ha hagut qui bufava les espelmes d’un pastís que no era seu mentre demanava obrir regals a tothora.
Això sí, el més greu no és l’anhel de descontrolar el partit perquè l’abracin quan acabi, ja que en certa manera té coherència amb la melomania del personatge, el preocupant és corregir l’instint d’expulsar Cabrera perquè aquest mira on és Lewandowski, té temps per saltar i decideix posar el peu arran del cap per intentar tenir el premi gros. Per què ho rectifica? Molt senzill, l’egocentrisme de la supèrbia moral que mostra davant dels jugadors amaga realment una falta de criteri clar a l’hora de prendre decisions cabdals: el carisma s’acaba i la incompetència aflora.
A partir d’aquí, d’acord, dialoga i tal, però acostar-se a l’entrenador per dir-li que està content de veure’l, o parlar de temes personals als jugadors durant el partit, de veritat, no és cap mostra d’intentar domar el context, sinó que és un exemple més de qui pugna per ser el centre d’atenció. Si realment estigués preocupat per aquells a qui destrossa emocionalment, en lloc de fer el número davant de les càmeres, cap dubte, ho faria quan no ho veu ningú.
Dit això, nota a peu de pàgina: el Barça no empata per la incompetència de Mateu, perquè, si hagués fet la feina quan tocava, el xou hauria tingut lloc amb 3-0 al marcador i, llavors, tota crítica al Michael Jackson de l’arbitratge seria feta sense les sospites de la frustració que provoca un resultat com aquest. Bon any 2023, especialment a Mateu, evidentment!