Mostrar pornogràficament la decadència autodestructiva del club durant els darrers mesos del desgovern de Bartomeu és una de les joies del documental FC Barcelona: una nova era, en la qual es mostra la mediocritat gestora del director d’aquell circ en ruïnes i es deixa en evidència el personatge de Setién com un oportunista irreflexiu sense capacitat d’administrar el rebedor de casa seva.

Anem per parts. Setién es presenta als jugadors escagarrinat, acomplexat, demanant-los permís per programar entrenaments amb la veu tremolosa de qui se sent impostor. Increïble: té por als jugadors des del primer dia! Els demana per favor fer un entrenament de més i, el pitjor de tot, sap que l’estan gravant mentre s’abaixa els pantalons fins als turmells abans de començar. Paro el documental i tiro enrere per valorar de nou l’escena: és inversemblant, em fa pensar en el professor de secundària que entra a la seva primera classe amb el cul tancat. Tot això va ser real? Vam acceptar la decadència de portar un entrenador que es presentava a la plantilla com un cuidador de vaques? El llenguatge no verbal dels jugadors és per fer-lo servir en classes de psicologia. I sí, apunteu, sectors mediàtics que esmoleu amb cinisme la destral per decapitar Xavi i consegüentment Laporta: recordeu com definíeu Setién com el salvador d’aquell desgavell. No teniu vergonya.

De totes maneres, no ens esverem: el més greu de tot és l’escena anterior i una de posterior. Primer quan Bartomeu es dirigeix a la plantilla amb angoixa intentant justificar la destitució de Valverde amb un exercici lamentable de comunicació corporativa; de veritat, parla, sense exagerar, com el becari immadur a qui envien a llegir un comunicat perquè vagi perdent la vergonya. De totes maneres, això no és el més pertorbador, o si més no deixa de ser el pitjor quan arriba l’escena del dinar de Koeman amb Bartomeu i es veu clarament com Koeman marca les directrius amb la fermesa lògica de qui té personalitat per dirigir un club, i a l’altre costat de la taula hi troba silencis, dubtes i afirmacions de caguetes de qui es veu atrapat per la realitat. Una mostra: Koeman exigeix explícitament que la sortida de Suárez es prengui com a decisió de club, i res, tothom sap que va ser el mateix Koeman qui va acomiadar-lo per telèfon. No pot ser real si no fos perquè és veritat.

Així doncs, fa basarda tot plegat, i al final no provoca temor el que pots veure sinó el que pots anar construint pel teu compte amb l’oportunisme barat de Setién i la incompetència global d’un Bartomeu que va deixar el club a les portes de l’abisme i que, de moment, Laporta l’està amagant sota l’estora com s’ha fet sempre a can Barça. En definitiva, la Champions tardarem a guanyar-la, i al final tampoc serà culpa de ningú, però si el club no pren accions sobre la gestió de Bartomeu, els que es queixen de l’herència cada dos dies també en seran responsables.