Paulo Gazzaniga, el porter del Girona, va fer mèrits per ser l’heroi de la jornada, però va topar amb l’afany de protagonisme de Del Cerro Grande. El Vila-real, tot i que ho buscava, no era capaç de perforar la porteria del Girona, cosa que havien fet tots els altres equips que s’havien enfrontat als de Míchel aquesta temporada. Però on no van arribar Gerard Moreno i companyia, hi va arribar Del Cerro, que va castigar els gironins amb tres penals per fer-s’ho mirar. En el primer, ja en el minut 78, el responsable del VAR li va haver de dir que la jugada era fora l’àrea. En el segon, ja en el temps afegit i per un intent de rebuig d’Oriol Romeu –aixecava la cama com Pau Torres–, va topar amb una intervenció magnífica de Gazzaniga. Però l’àrbitre no en va tenir prou i, superat de llarg el temps afegit que havia marcat, hi va tornar, aquest cop per una estirada de samarreta de Juanpe. El tercer sí que va servir perquè el Vila-real s’endugués els tres punts i deixés amb un pam de nas el Girona, que no havia estat bé com en partits anteriors però havia treballat per endur-se un punt i, per fi, mantenir la porteria a zero, arguments per carregar-se de confiança abans de la visita del Barça a Montilivi.

D’exemples d’errors arbitrals, n’hi ha de manera reiterada i a tot arreu. De polèmiques amb el VAR, encara més. Casos tan greus com el que va validar un gol en el Cadis-Elx havent-hi un fora de joc que, de manera inexplicable, es va empassar Iglesias Villanueva, responsable del VAR, que tenia precisament a la gespa Del Cerro Grande. Però a La Ceràmica, més que els errors, va sobtar la insistència de l’àrbitre a castigar el Girona fins al límit. Amb tres penals en 20 minuts, o inexistents o molt i molt discutibles. El Girona té motius per indignar-se. I per expressar-ho, encara que no serveixi de res. Ja ho va fer alguna vegada quan lluitava per pujar a primera i se sentia agreujat. Ara és novell a l’elit, però no seria sobrer que demanés explicacions pel xou de Del Cerro Grande a Vila-real.