L’EDITORIAL
Els 50 punts i els fonaments del Barça
La xifra és rodona, contundent i categòrica. El Barça ha tancat la primera volta de la lliga amb 50 punts. No arriba als 55 punts del curs 2012/13 amb Tito Vilanova, una xifra que fa pinta d’inabastable, però és la quarta millor de la història i iguala, per exemple, els de l’estrena de Pep Guardiola a la banqueta. Fer 50 dels primers 57 punts en joc, amb una sola derrota –la del Bernabéu–, té un mèrit innegable. Amb victòries al Villamarín, al Metropolitano, al Reale Arena, al Pizjuán o al Sadar. Amb set gols encaixats. Els números són espectaculars.
El què és indiscutible. El com no ho és tant, amb alguns partits i fases de partit irregulars i apagades, però amb un camí cada vegada més convincent, corroborat amb actuacions com la del Villamarín. Amb un onze consolidat i un esquema que no era el que volia d’entrada Xavi, que prioritzava el joc amb dos extrems, però que ha sabut adaptar i encaixar en un dibuix diferent, amb la preeminència dels quatre migcampistes. Situant Busquets i Frenkie de Jong junts, tots dos se n’han beneficiat, sense haver de prescindir ni de Pedri ni de Gavi, dues perles que són ja puntals. En un onze que ja es comença a recitar de memòria, ara amb Raphinha ocupant el buit de Dembélé, Xavi ha trobat una línia defensiva fiable i potent, amb l’afegit que són jugadors joves amb molt recorregut. Fonaments ferms que reforcen el projecte de Xavi, el primer que té assumit que s’han de guanyar títols i que amb la supercopa no n’hi ha prou. La lliga és fonamental. I tot i que s’haurà de suar molt, els 50 punts a mitja lliga, el marge respecte al Madrid i la fiabilitat d’un grup amb fam permeten veure el got mig ple.