Badalona, passi el que passi avui, haurà tornat a demostrar per què és una referència en el món del bàsquet europeu. No només com a bressol de l’esport de la cistella, que això ja ve gràcies a la cultura de bàsquet que hi ha la ciutat amb 13 clubs que representen, en conjunt, més de 3.600 llicències. A Badalona no es xuta la pilota, es bota. I d’això en saben molt tot i la mancança i les deficiències de pistes de joc que fa que clubs com el Sant Josep siguin capaços de sobreviure tot i perdre el seu històric pavelló. Ho deia Zeljko Obradovic, però a la ciutat tothom ho sap: ser de la Penya va més enllà del bàsquet, és una filosofia de vida. Tant si ets aficionat com no, tothom en sap a la seva manera. Anar a la Penya a Badalona és “anar al bàsquet”. Allò que al segle passat era com dir anar a missa. L’afició torna a estar enganxada a un equip amb un entrenador format al planter, Carles Duran; un director esportiu format al planter i badaloní, Jordi Martí; un president format al planter, Juanan Morales, que substituïa una llegenda com Jordi Villacampa, tota una vida al mateix club –cosa ara mateix impossible de tornar a veure en el bàsquet actual–. La Penya té un equip identificable, amb continuïtat, cosa que no passa a la majoria de clubs, on cada any canvien. El Joventut ja va avisar que havia tornat amb Laprovittola a la pista i l’escalada ha continuat. Un factor coincideix sempre en les etapes d’èxit: la gent de la casa. Ho va ser amb Jofresa, Villacampa, Margall als anys noranta..., ho va tornar a ser amb Ricky i Rudy el 2008, i ho torna a ser ara, tot i estar lluny de guanyar grans títols, amb Parra, Vives, Ribas, Ventura... I ho serà en un futur amb les noves generacions que pugen, amb Allen, Jordi Rodríguez, Prey... En l’esport no tot és guanyar o perdre. A Badalona ho saben. Amb més pressupost han pogut retenir el talent, però quan no ho han pogut fer (darrerament han marxat Abalde, López-Arostegui, Dimitrijevic...) la Penya no ha perdut mai la seva essència, el seu ADN: formar. I no només ha servit per mantenir-se a l’elit, no només ha servit per nodrir de jugadors molts clubs ACB que necessitaven els famosos cupos, sinó que el bàsquet català està nodrit de jugadors que han passat pel Joventut i, sobretot, per Badalona. Els badalonins no oblidaran mai uns dies històrics amb aquesta copa. Que continuï la festa.