La irrupció no fa quatre anys del jove Ansu Fati, del seu nom Anssumane Fati, nascut el 2002 a la capital de Guinea Bissau, al sud del bony subsaharià de l’Àfrica de què ja hem parlat, a propòsit de Gàmbia, alguna vegada, va ser tan espectacular que l’expectativa va bombar en els seguidors afligits del Futbol Club Barcelona una mica d’esperança enmig del desastre del joc general que veia.

Ben aviat van començar a caure els registres que acontenten els caps calents de la futilesa –per no dir-ne ximpleria: el segon jugador més jove de saltar al camp amb el primer equip del Barça, el més petit de fer-hi un gol oficial, el més tendre a debutar amb el club en la Champions, el més baldufa de tot Europa a marcar-hi un gol, l’adolescent més eixint de sortir de l’ou de fer un doblet en la lliga... el més i més jove de tots i el primer d’aquesta classe de recomptes. El primer d’encetar la numeració dels 9.000 gols del Barça masculí de futbol, el primer d’anotar-ne més d’un en competicions europees abans de la majoria d’edat i el primer d’engaltar un gol al Real Madrid abans de poder conduir oficialment un cotxe (i de poder votar, perquè ja feia un any que el Consell de Ministres, per la gràcia dels seus gols, li havia concedit la nacionalitat espanyola).

I, és clar, la seva cotització va enlairar-se.

El 10 de setembre del 2019, tenia un valor en el mercat de futbolistes de 25 milions d’euros, al cap d’un any, de 80 i enfilant-se... fins que el 7 de novembre del 2020 es va trencar el menisc intern del genoll esquerre i ja no en va ser cap altre.

El Dr. Clos Molina, de qui també hem parlat alguna altra vegada i a qui faig la confiança en això de la mecànica corpòria, ben aviat va diagnosticar la fi de l’ascensió d’aquella promesa de mirada pura i brillant –com en diria el recomanable bunker radiofònic d’en Jair i en Peyu–; i la mobilitat del jove Fati en el terreny de joc d’ençà de la primera recuperació, al cap de nou mesos, i de la recaiguda, encara no mig any després, el gener de l’any passat, sembla que en confirma la sentència. En tot cas, el termòmetre de la cotització del preu d’aquests organismes biològics de l’espectacle esportiu amb nom de persona –majoritàriament, encara, per bé que sempre hi ha hagut els “Joselu”, i afins, de marca– no enganya: el juny del 2021 el seu preu de mercat va descendir fins als 60 milions i, a hores d’ara, se’n paguen 35 i continua la davallada.

I el seu pare, Bori Fati, lamentablement, just aquesta setmana de la compra per entre 50.000 i 200.000 euros, que diuen que és el preu que pot cobrar una agència intermediària, d’una criatura eixint de néixer d’un ventre subrogat, volent-lo vendre al millor postor abans que no es devaluï més, s’hi retrata.