La programació del Barça-Atlético de Madrid (16.15h) havia aixecat polseguera per fer jugar un partidàs en plena jornada festiva de Sant Jordi. El Barça va demanar canviar l’hora, però LaLiga no li ho va concedir. Que la gran festa dels llibres i les roses no s’espatllaria pas per culpa del partit –ni tampoc per la final del Barcelona Open Banc Sabadell– era d’esperar, i més un cop recuperat el poder de convocatòria prepandèmia i amb el temps convidant a sortir als carrers. Però el Camp Nou i el Barça no van ser actors aliens a la diada, sinó tot el contrari.

El club blaugrana va tenir l’encert d’apostar amb determinació per fer costat a la campanya impulsada per Òmnium i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) per promoure l’ús de la llengua catalana en l’esport. La lectura del manifest, la recollida d’adhesions a la campanya i, sobretot, el mosaic exhibit a la graderia van centrar les accions que marcaven el punt de partida del L’esport treu la llengua. El Barça, amb la samarreta de la senyera jugant com a local a l’estadi, feia temps que no exhibia mosaics, i fer-ne un –ben visible, malgrat que a plena llum del dia hi havia risc que quedés més apagat– amb les quatre barres i el lema Comparteix el català és una potent declaració d’intencions d’un club que reforça valors identitaris que no ha de perdre, tampoc ara que la seva reputació ha quedat seriosament tacada. La reivindicació institucional en una diada molt marcada va coincidir amb una victòria balsàmica per espantar fantasmes i reclamar el mereixement del títol de lliga sense esperar que acabi caient per inèrcia. Una jornada rodona.