L’EDITORIAL
El reclam del Barça de les finals
Eindhoven espera el Barça. El 3 de juny, el conjunt blaugrana serà protagonista de la final de la Women’s Champions League, amb l’ambició d’alçar la segona corona continental. La de Torí, amb un seguiment espectacular d’afició als carrers i a l’estadi, va acabar amb garrotada, i la millor manera de refer-se’n és tornant-hi al cap d’un any. Són tres finals de Champions consecutives i quatre de les cinc últimes, una mostra indiscutible del pes que ha agafat el conjunt blaugrana des que l’aposta del club pel futbol femení ha estat ferma. Lluny queda l’hegemonia del Lió –el botxí a Torí acumula vuit títols i cinc dels sis últims, abans de ser eliminat pel Chelsea– però el Barça s’està convertint en tot un referent, i no només pel que es veu a la gespa.
El Camp Nou no va arribar a les xifres rècord d’assistència de la temporada passada, que van marcar rècords històrics mundials, però aquesta vegada els 72.262 pagaven entrada, cosa que va generar la millor xifra de recaptació –1,2 milions d’euros– d’un partit de l’equip femení. Un pas més que confirma el poder d’atracció d’unes jugadores convertides en ídols. I ja no és només Alèxia, que ha acaparat tots els premis i reconeixements, també lesionada. El reclam del Barça va molt més enllà de les graderies. L’equip femení, l’únic autosuficient de totes les seccions professionals, ha cridat l’atenció d’empreses que volen vincular-s’hi, conscients que tot el que transmet és positiu i potent.
En un context dur i ple d’incògnites per al club, amb problemes econòmics greus, l’amenaça pel cas Negreira i l’exili al Lluís Companys, l’equip femení és llum i alegria. Diumenge, la confirmació del títol de lliga, amb el probable retorn, ara sí, d’Alèxia, citada però sense minuts contra el Chelsea. I al juny, cap a Eindhoven. El Barça mostra al món que lidera una revolució que anirà creixent de manera imparable, encara que alguns clubs i federacions triguin a adonar-se’n.