Van dir que tornarien
El Barça elimina el Chelsea i disputarà la gran final d’Eindhoven del 3 de juny
Serà la quarta final de la història del club, la tercera de manera consecutiva
21 de maig del 2022. El Barça acabava de perdre la final de la Champions contra l’Olympique de Lió i, a mesura que passaven les hores, s’anaven succeint les reaccions de les jugadores a través de les xarxes socials. Entre tots els missatges hi havia un verb que es podia llegir a cada publicació: “Tornarem.” Una consigna que es va instal·lar ràpidament al cap de totes i cadascuna de les futbolistes. Impossible no creure-se-les després del trajecte màgic viscut amb els partits al Camp Nou i un desplaçament massiu a Torí. El Lió les havia tombat per segon cop en una final. L’any 2019 es van aixecar. No hi havia cap dubte que ho tornarien a fer. Menys d’un any després, poden dir-ho: han tornat a una final de la Champions, la tercera consecutiva i la quarta de la història. I ho van poder fer en una tarda màgica, una més, a l’Spotify Camp Nou. No es va guanyar, no es va brillar sobre la gespa, ni tan sols va arribar a jugar Alèxia, la jugadora que tothom esperava, però es va certificar el bitllet per ser a Eindhoven el 3 de juny.
El Barça tenia un mínim avantatge de l’anada disputada a Stamford Bridge. El golàs de Graham Hansen era un petit coixí, tan petit que les blaugrana no podien acomodar-se ni un sol segon. L’equip de Jonatan Giráldez va sortir disposat a guanyar i a tancar el pas a la final, però el Chelsea no va posar les coses fàcils. El conjunt d’Emma Hayes tenia clar què volia fer: travar el joc, no deixar jugar el Barça i esperar el seu moment. Les blaugrana van arrencar bé, sense caure en el parany i, fins i tot, marcant un gol que va ser anul·lat per mans de Hansen en el control. Després d’això, les imprecisions van començar a aparèixer: mals controls, errades en la passada i males decisions en els metres finals. El Barça no fluïa i no podia practicar el joc que volia. L’única futbolista capaç de desequilibrar era l’heroïna de l’anada, una Graham Hansen en plena forma i que feia parar boja la defensa londinenca. Però ni ella, ni Oshoala ni Mariona van encertar en les seves rematades. La balear va ser titular en el lloc de Salma i va ser una figura clau incrustant-se per dins i generant espais.
Acció i reacció
Amb la represa i un guió similar, Giráldez va intentar sacsejar el partit amb canvis. Però la jugadora determinant era sobre la gespa i es deia Graham Hansen, i es va encarregar d’acostar una mica més l’equip cap a Eindhoven. Ella va ser l’autora de l’1-0, culminant una ràpida jugada que havia iniciat Paredes des de la seva àrea en servir una falta ràpidament. Mariona va descarregar per a Aitana, que va arribar fins a l’àrea del Chelsea per cedir l’esfèrica a Hansen en el moment just. La noruega no va fallar, si bé va tenir l’ajuda de Carter, que va acabar d’introduir la pilota dins la porteria. Els 72.262 espectadors del Camp Nou van esclatar i veien la final més a prop, però l’ambient es va refredar de cop perquè la tranquil·litat va ser efímera, ja que Reiten va trigar tot just quatre minuts a empatar.
Amb l’1-1, els instants es van fer llargs. Un gol del Chelsea enviava el partit a la pròrroga. El Barça buscava la sentència, però alhora procurava no precipitar-se i adormir el partit, conscient que amb l’empat era ell qui es classificava. El nerviosisme s’apoderava de l’estadi, ansiós perquè arribés el minut 90. Algunes escenes recordaven els compassos finals del Barça-PSG de les semifinals del 2021. Aitana, que va retirar-se abans d’hora per unes molèsties, estava dreta a la banqueta implorant el final. I sí, la col·legiada va posar fi al patiment del Camp Nou. Totes les jugadores van córrer a celebrar-ho, també amb una afició bolcada. I és que això que ha aconseguit aquest equip no és gens fàcil. Tantes victòries, golejades i títols han malacostumat el barcelonisme, que veu normal que el Barça jugui finals europees sense parar. La d’Eindhoven en serà una més. L’Arsenal o el Wolfsburg, el rival. Culers, reserveu el 3 de juny. Van dir que tornarien i han tornat. Creuen que us en deuen una i aniran a buscar-la.
