Barça = Laporta SA
El soci va votar Laporta per la força tel·lúrica d’un personalisme que té una valentia visceral a l’hora de prendre decisions. El club estava enfonsat a la misèria i es va buscar la radicalitat de qui confia en la seva intuïció, de qui s’estima prou a si mateix com per prendre resolucions impopulars en nom del bé comú. Ras i curt, Laporta no necessita l’aprovació pública per construir-se a si mateix, ve plorat de casa i no li falten àvies aduladores al costat per resoldre problemes personals. En aquest sentit és l’altra cara de l’acomplexat de Bartomeu.
De totes maneres, Laporta té el perill de passar-se de voltes amb la virtut i fer-ne un defecte, de veure’s tan capaç que en té prou amb envoltar-se de familiars i amics per dirigir el club com si fos una empresa familiar, on ell exerceix de Jordi Pujol del clan i qualsevol veu contrària a la seva intuïció oscil·lant acaba marxant. La conseqüència d’aquest modus operandi acaba essent la fuga de talent en la gestió del club, la pèrdua dels noms que legitimaven la seva candidatura, i el fet que tot s’acabi fiant en Laporta com a ment única des d’on es decideix tot el que passa i deixa de passar a l’entorn Barça. En definitiva, Laporta és la figura contradictòria que està aconseguint engrandir l’entitat mentre va empetitint la riquesa de mirades en el seu àmbit de gestió.
Però no ens enganyem, darrere d’aquesta crítica sobre el fet d’haver transformat el Barça en una petita empresa familiar que evidentment dona intranquil·litat a l’entorn, hi ha l’única veritat absoluta que Laporta sap per experiència: la gent el jutjarà pels resultats del primer equip i per la capacitat de tornar el club a l’elit d’Europa. Laporta té clar el què i ja fa temps que el com li és absolutament igual, per això, davant d’una lliga guanyada amb contundència, qualsevol marxa de Mateu Alemany acaba essent menor perquè el triomf l’acosta a un dels motius pels quals sap que va ser votat. A partir d’aquí, la temporada vinent serà la clau, si el Barça repeteix una lliga i aconsegueix arribar a fases finals de la Champions, doncs res, Laporta sap que Giró, Reverter i Alemany seran història, mentre ell podrà treure el cap com a salvador d’un club que haurà aconseguit salvar com si fos una fruiteria familiar amb problemes financers. Això sí, si passa just el contrari el rebentaran per tots costats, però aquesta és la grandesa del personatge: no contempla el fracàs com una opció.