El futbolista menys ‘mainstream’ del futbol
Actor principal amb gest d’actor de repartiment, Busquets ha estat el futbolista imprescindible menys mainstream de la història moderna, segurament perquè no és un personatge amb gaires intangibles absoluts, no té el carisma de Piqué, el lideratge moral de Puyol, la brillantor explícita de Xavi, l’espectacularitat estètica d’Iniesta o el tot diví de Messi. De fet, no té gaire res de tot això, però ho té absolutament tot quan es parla de la capacitat de ser únic i irrepetible en la seva posició, de generar ell sol el principi arquitectònic d’una manera d’entendre el futbol molt nostra: amb en Sergio al camp no ens conformàvem a guanyar, sinó que volíem vèncer des de la superioritat estètica de qui sap moure el seu ecosistema amb la força el·líptica del líder silenciós. Ras i curt, no li feia falta ser Piqué, Puyol, Xavi, Iniesta o Messi, perquè cap d’ells hauria estat tan majestuós sense Busquets al camp. Tots vivien de Busquets mentre Busquets vivia de si mateix.
Més tard, víctima dels anys on es parlava d’estil mentre es fugia de l’essència d’aquest, en Sergio es va veure desbordat per un club soterrat per un mirall trencat, i quan Busquets mostrava els seus defectes és perquè el Barça ja no volia ser el Barça i, de fet, servia per entendre que era el millor del món en la seva posició dins l’ecosistema de la Masia: un talent no exportable perquè s’ha educat únicament amb la singularitat d’una genètica única. Busquets ha estat un èxit de les coses ben fetes, i no tenir ningú a baix per substituir-lo és un error estructural difícil de justificar.
A partir d’aquí, sense Busquets perdem l’última pedra de l’edifici de Guardiola, el record idealitzat d’una joventut morta a Roma i a Liverpool a mans d’aquests mateixos protagonistes que es van aprofitar de la mediocritat de Bartomeu per fer dels seus salaris una hipoteca inassumible, i ara toca construir sense nostàlgies, controlant l’anhel irrealitzable de perseguir la nostra pròpia ombra gloriosa, sabent que aquell que viu només per recordar acaba atrapat en una caricatura sense identitat.