Després de quatre anys, el Barça torna a ser campió de lliga. El 2-4 al camp d’un Espanyol trist, en un derbi que va deixar una imatge final impresentable per una invasió violenta d’aficionats blanc-i-blaus, va certificar el títol, quan queden encara quatre jornades. L’equip ha resolt amb celeritat la feina, gràcies a una regularitat i una constància que li han permès agafar un avantatge molt còmode respecte al Madrid, primer –el clàssic al Camp Nou va acabar de desactivar els blancs– i l’Atlético, després. Que el Madrid hagi acabat claudicant no pot relativitzar de cap manera, tot al contrari, el valor del títol. Perquè els números impecables, amb el pitxitxi destacat i el porter menys golejat, no són els únics mèrits del Barça, que ha sabut traçar el camí de l’èxit malgrat una sèrie de condicionants i entrebancs que l’haurien pogut fer descarrilar.

És la lliga de la solidesa. Un bon equip també es construeix des del darrere, i l’excel·lent rendiment defensiu ofert, començant per la recuperació de la millor versió de Ter Stegen i continuant per Araujo, Christensen i Kounde com a puntals, ha estat fonamental per estacar un campionat marcat no pas per grans espectacles–curiosament, un del més impactants va arribar al RCDE Stadium–, però sí per les porteries a zero i una solvència implacable. No ha passat el mateix a Europa i la seva crua realitat, i les garrotades continentals són precisament un dels contratemps que ha hagut de superar l’equip en la lliga. La crisi de reputació pel cas Negreira i tots els efectes que ha generat han revolucionat un club ja carregat de maldecaps econòmics, però Xavi ha sabut aïllar i protegir l’equip. Tampoc la gestió de l’adeu de Piqué a mitja temporada o la pèrdua per lesió de futbolistes com ara Pedri o Dembélé han tret l’equip del bon camí en la lliga. Mèrits de l’equip i de Xavi, que celebra el seu primer gran títol com a entrenador i reforça el seu paper. La construcció de l’equip, condicionada pel límit salarial i per alguns sous encara molt alts, exigeix encara uns quants passos. Però guanyar la lliga un any després d’haver arribat a patir per assegurar la zona Champions és un èxit. I el context en què arriba n’accentua els mèrits.

La victòria blaugrana en el derbi, a més d’assegurar-li el títol, també complica encara més la delicada situació de l’Espanyol, enfonsat en la zona de descens. No és el Barça qui ha condemnat els blanc-i-blaus, que s’han anat embolicant a còpia de decepcions. Amb nou derrotes en onze jornades és normal que la permanència sigui cada cop més lluny. I el patètic desenllaç del derbi, amb la invasió de camp inadmissible, és un maldecap més.