El Barça: una casa amb nens descontrolats
El Barça és com gestionar una família nombrosa, mai saps d’on surten els problemes però sempre acaben flotant just en el moment que podies intuir petits instants d’estricta calma emocional. Us explico a mode d’exemple. Aquest Nadal vam anar amb els nens a passar la tarda a Barcelona per veure les llums de Sant Pau. Molt bonic. Les llums, vull dir. Tot anava d’Instagram fins que vam entrar a sopar. El petit va vomitar a sobre els entrants, una de les nenes va dir que es trobava malament a les postres i va perbocar en una paperera del passeig de Gràcia per reincidir a l’àrea de servei de Montcada, i finalment, l’altra nena va seguir la tendència familiar a l’altura de Maçanet dins d’una capsa de cartró que va llençar per la finestra en un acte reflex, i per allò de la força del vent com a conseqüència de la velocitat, el contingut desfet va tornar al cotxe amb violència. Fantàstic. Molt bé. No estava histèric. Això és el Barça, quan et penses que tens el dia idoni, exploten les bombes silenciades per adonar-te que la normalitat està sobrevolarada.
De totes maneres, hem d’agrair al Barça que ens faciliti la feina perquè mai t’has d’esforçar a buscar temes: la realitat neuròtica del club te’ls regala al moment de la pàgina en blanc. Que has decidit la lliga? Plega en Mateu Alemany. Que has guanyat la lliga? Baixen fatxes a rebentar-te i en Dembélé marxa al trot perquè es pensa que és al Camp Nou i són aficionats que el venen a felicitar. Que no renova en Jordi Cruyff? Torna en Mateu Alemany perquè a Birmingham tampoc s’organitzen tan bé i al final, millor viure la vida al costat de Laporta. El club comença a aixecar el cap econòmicament? Doncs res, intentem que torni Messi. Esportivament remuntem? Negreira directe en vena. Els jugadors es comporten? Surten Jordi Alba i Ferran Torres fent mofa d’un jugador contrari com alevins idiotes que s’enfaden si els treuen el mòbil. L’entrenador funciona? D’acord, però comencem a parlar de l’estil perquè guanyar per guanyar només ho fa el Madrid. La directiva sap on va? Plega fins i tot el de l’entrada. Poses uns preus d’abonaments a Montjuïc? Canvies perquè s’han enfadat. Tens la plantilla contenta? Apareix el pare d’Ansu Fati com qui demana una revisió d’examen de música. I així amb tot, sabent que sempre hi ha el factor Koeman que pot enriquir la situació fent palès com malviure a un atac de banyes.
Per això no entenc la sorpresa davant la tornada de Mateu Alemany, perquè el Barça és un club en què la calma és sinònim de malaltia i el caos significa que tothom es troba de conya: com tenir nens petits a casa. En definitiva, donar les gràcies a tots els membres de l’entitat per ajudar-nos tant i tant a omplir pàgines analitzant les seves mogudes vàries. Som uns afortunats, qui voldria dedicar-se a parlar de conflictes internacionals tenint el Barça embolicant la troca cada dia?