L’EDITORIAL
Prou racisme, sempre i a tot arreu
No hi ha cap argument per justificar episodis de racisme. Ni en l’esport ni en qualsevol àmbit. Els incidents durant el València-Madrid a Mestalla han tornat a fer visible una taca vergonyosa de l’esport de masses que té molts precedents i que és innegable que, quan toquen segons qui, agafa més ressò. Ha passat ara amb Vinícius, víctima recurrent. Qualsevol acte o manifestació de caire racista s’ha de condemnar sempre.
Vinícius té una actitud al camp que, massa sovint, genera animadversió als rivals, tant als jugadors com sobretot als aficionats. Faria bé, el brasiler, d’asserenar-se i el seu club, d’assessorar-lo i calmar-lo. El davanter té molts companys amb el mateix color de pell, i l’ase dels cops sempre és ell. La de Mestalla és la desena denúncia que posa LaLiga per insults racistes al futbolista del Madrid. Siguin expressions amb voluntat de discriminació de raça o simplement per voler fer mal al jugador, són intolerables. Com qualsevol manifestació de discriminació de gènere o de condició sexual, que també n’hi ha uns quants exemples, i no pas llunyans.
El racisme és un problema gravíssim de la societat, alimentat per l’extrema dreta que no para de créixer, i troba en recintes esportius un espai més on manifestar-se. Denunciar-ho és un primer pas, però la responsabilitat també ha de recaure en les autoritats polítiques i judicials, perquè la majoria de denúncies s’acaben arxivant.
L’esport genera referents i miralls i, de la mateixa manera que el comportament de Vinícius és sovint reprovable, passar per alt insults racistes és indefensable, molt més que tots els gestos que arriba a fer el brasiler en cada partit. Tothom ha d’assumir la seva part de responsabilitat. I si s’han d’aturar partits i competicions per fer prendre consciència que no tot s’hi val, es fa. Ho expressava de manera exemplar Xavi Hernández, que va fer un discurs assenyat i molt adient. Prou racisme. A tot arreu.