L’Espanyol ha decidit impugnar el partit contra l’Atlético de Madrid i sol·licitar-ne la nul·litat després que el comitè tècnic d’àrbitres no li hagi facilitat la imatge que demostrés que el xut de Griezmann havia travessat la línia de gol en el 0-2 que Melero López no va assenyalar al camp però que González González, responsable del VAR, li va fer validar. No hi ha cap prova concloent, cap imatge que demostri que la pilota va entrar, per la qual cosa no té cap sentit que el VAR fes rectificar l’àrbitre del partit. De fet, el club parla de “negligència” i “adulteració” en un comunicat molt dur.

L’Espanyol té tota la raó d’indignar-se per una decisió incomprensible. D’aquí a aconseguir arribar a bon port, però, hi ha un tros. Més enllà de les polèmiques que generen els criteris, les famoses ratlles en els fores de joc o les mans i tot l’enrenou que les envolten, hi ha casos concrets de clubs perjudicats per errors gravíssims i inexplicables del responsable del videoarbitratge. El Cadis, un altre equip que lluita per eludir el descens, també va impugnar un partit perquè el VAR no havia detectat un fora de joc claríssim, però el comitè de competició es va declarar incompetent per analitzar un error del VAR.

Totes les queixes dels equips que s’han considerat perjudicats havien tingut un recorregut nul, fins que Florentino va aixecar la mà i tot es va capgirar. Que el comitè de competició deixés sense efecte la vermella que Vinícius va veure a Mestalla per una agressió a Hugo Duro, en una decisió mai vista, pot tenir moltes lectures, també la del precedent que ha generat. I l’Espanyol no ha trigat a captar-ho i afegir-ho com a argument en la protesta. Ofegat com està, el club blanc-i-blau mira de jugar totes les cartes. La del camp és complexa –no el va ajudar ni la derrota del València– i la dels despatxos encara més, però, ves per on, la rectificació amb Vinícius li serveix com a argument i li obre una escletxa, per minúscula que sigui.