L’EDITORIAL
El descens de l’Espanyol, el fracàs de Chen
L’Espanyol reviu el malson de fa tres anys. L’anterior descens, com a cuer destacat, el va corregir amb un retorn a l’elit per la via ràpida, la que haurà de tornar a buscar, amb tota la dificultat que representa i que molts clubs amb historial a l’elit han maleït. Abans d’afrontar la duresa de la segona A, però, toca aclarir els interrogants que deixa un daltabaix que és el resultat d’una temporada nefasta plena de males decisions. S’hi han afegit a última hora les del VAR, que han irritat i han acabat d’empènyer l’equip cap al pou. El desenllaç ha estat molt cruel, perquè l’última garrotada va arribar en el temps afegit a Mestalla quan l’equip havia agafat el camí de l’esperança, però la temporada ha estat negra.
La incomprensible gestió del cas Raúl de Tomás va ser el mal senyal amb què va començar el curs. Els maldecaps a la porteria van posar en evidència una planificació per part del director esportiu, Domingo Catoira, que ja va generar dubtes a l’estiu i malestar a Diego Martínez, que tampoc va funcionar mai, i això que li confiaven el lideratge d’una nova etapa. Amb una presidència a distància, el club ha anat fent canvis de rumb, apostant per persones amb estils tan distanciats com el de Diego i Luis García, que no ha assolit l’objectiu però que probablement tindrà l’oportunitat de començar el nou projecte. Això, si no hi ha més girs ja no només a la parcel·la esportiva, sinó més amunt. Chen sempre ha negat públicament que vulgui vendre el club, però s’haurà de veure què pensa fer ara que torna a tenir l’equip a segona A. De moment, un primer missatge amb poc contingut –disculpes i assumpció de responsabilitat– que no esvaeix dubtes ni és gaire reconfortant per a un club que acumula amb Chen dos dels sis descensos de tota la història. Un fracàs. La gestió i els resultats conviden a fer alguna cosa més que demanar perdó.