L’EDITORIAL
Els desitjos, les ferides i la realitat
Laporta el volia recuperar tant sí com no i Xavi no podia ser més explícit a l’hora d’expressar amb tanta determinació la voluntat d’entrenar-lo. Leo Messi, però, no jugarà al Barça. Les expectatives s’havien anat refredant, fins que una visita del pare del futbolista a casa del president va reactivar l’esperança per als culers que desitjaven el retorn de l’ídol, tot i que en realitat, segons la versió del Barça, va ser on Jorge Messi va comunicar la decisió d’anar-se’n a Miami. Messi diu que tenia la il·lusió de tornar al Barça, però el serial no s’ha allargat més perquè el club necessitava temps per explorar si seria capaç de fer-li lloc, limitat com està amb el límit salarial, i el futbolista exigia una resposta ràpida. De la decisió d’anar-se’n cap a Miami sense esperar el Barça, no se’n pot deslligar la traumàtica marxa de fa dos anys.
El club, que tot just ha sabut que LaLiga li autoritza el pla de viabilitat però que haurà de fitxar amb la regla del 40%, torna a tenir una feinada –ara, sense palanques que valguin– per desfer-se de futbolistes que li permetin fer caixa i espai. El club n’era conscient fa temps, però Laporta es veia amb cor de poder fer tornar Messi, curar-se la ferida del 2021 i activar un impuls econòmic, institucional i de marca –del rol que podia donar al camp ja se’n cuidava de defensar-lo Xavi amb prou vehemència– ara que s’està reconstruint el Camp Nou i l’equip se n’ha d’anar a l’Estadi Olímpic. Però aquella ferida també la té el millor futbolista del món, que se’n va anar plorant i s’ha d’entendre que ara no se la vulgui jugar a tornar a esperar tot l’estiu a veure si sí o si no. No se li hauria de retreure que no hagi fet un acte de fe, amb l’episodi de fa dos anys encara viu, tal com s’ha reflectit de les seves paraules. El dubte és si des del club calia tanta insistència, sobretot de l’entrenador, a l’hora d’alimentar les expectatives.
El retorn frustrat d’un jugador disposat a cobrar un sou que no té res a veure amb el seu estatus mostra la realitat en què es mou el Barça. Primer s’han d’inscriure els jugadors que fa mesos que esperen, i després afrontar operacions de sortida que se solen dilatar. Els tempos xocaven, i el desig compartit ha acabat en disgust. Una altra vegada.