L’EDITORIAL
Guardiola, història del futbol en català
Hi ha tornat 14 anys després. Pep Guardiola és el primer entrenador que guanya dos triplets amb equips europeus de futbol. Del recitat “copa, lliga i Champions” el 2009 amb el Barça, a endur-s’ho tot amb el Manchester City, que tot just entra al club de campions d’Europa. El títol aconseguit a Istanbul, en una final de joc espès i molt patiment contra un gran Inter, corona l’obra de Pep Guardiola al City.
La tercera copa d’Europa que guanya Guardiola com a entrenador és la primera lluny del Camp Nou, on va forjar una llegenda com a entrenador que ha anat alimentant, després a Munic i des de fa set anys a Manchester. Els títols reforcen la creació genial d’un tècnic que ha canviat la manera d’entendre el futbol, que és la seva gran aportació. Ho va començar fent en el millor context per aplicar la idea que havia mamat i que va fer excel·lir. Amb una generació de jugadors ideal, amb Messi, Xavi, Iniesta i companyia. Ho va exportar a Alemanya. I a Anglaterra, la tradició per excel·lència, ha accentuat l’esperit transformador i ha dut el Manchester City al cim. Sempre amb petits detalls innovadors, amb moviments de peces teòricament antinaturals, que veu abans que ningú.
La seva és una proposta atractiva, dominadora i guanyadora. Els 11 títols de lliga en 14 temporades reflecteixen amb força el domini dels seus equips. Encara que molesti. Ara els que no el poden veure retreuen que el City està fet a còpia de les inversions milionàries del xeic Mansour bin Zayed Al-Nahyan. Tan cert és com que n’hi ha un grapat, de clubs amb molts diners de propietaris estrangers, i que no són ni de bon tros sinònim d’èxit. Si ara el City té jugadors de primeríssim nivell, és perquè s’ho pot permetre però també perquè n’hi ha que precisament han crescut molt i s’han revalorat. Amb Guardiola, un professional d’èxit que, com va tornar a quedar demostrat, continua generant animadversió sobretot a Madrid, pel que representa i pel que defensa. Des de Santpedor, Guardiola continua fent història del futbol mundial. Tot un orgull per als catalans. I un punt de nostàlgia i d’enveja per als culers.