El senyor dels èxits
La Champions amb el City és la cirera a la trajectòria de Guardiola, que va més enllà dels títols
Jugadors i exjugadors es desfan en elogis envers el tècnic català
Són 35 títols en 14 temporades a les banquetes. Una mitjana de dos trofeus i mig per curs. I encara hi ha qui s’ha atrevit a considerar-lo un fracassat per tan sols haver aconseguit, fins dissabte passat, dues Champions Leagues. Benvolgut fracàs. Guanyar sense parar en les tres millors lligues del món i fer-ho convertint els seus equips en els que millor futbol practiquen, amb un estil que enamora, s’allunya molt del concepte de fracàs. És un èxit. És història del futbol. És canviar-lo i portar-lo a una altra dimensió. El que ha aconseguit Pep Guardiola en la seva curta carrera és únic i difícilment igualable. De fet, és l’únic entrenador amb dos triplets en el seu palmarès, un a Barcelona i un a Manchester. I no hi ha dubte que aquest City està capacitat per continuar competint per més Champions. “Hem guanyat la primera i tenim el Madrid a tretze. Que vigilin, que els atraparem”, deia fent broma un ambiciós Guardiola. “No vull desaparèixer per haver guanyat una Champions. Treballarem de valent per guanyar-ne més”, va dir en sala de premsa.
No vol un èxit efímer a Europa. Guardiola vol que aquest projecte que ha construït a la seva manera, amb tot el suport per part del club, tingui una continuïtat, la mateixa que s’ha donat des dels despatxos. I és que el tècnic de Santpedor va reivindicar la línia de treball del City. “Hem tingut algunes decepcions i en altres clubs haurien fet fora l’entrenador, però aquí no. Podríem haver perdut. Quan hem perdut en el passat s’ha catalogat de desastre i fracàs, però som els mateixos. I avui hem guanyat”, va explicar Guardiola, que va reconèixer que a Manchester l’han tractat com un més de la família. “El Barça és el Barça per a mi, però aquí m’han tractat com un fill”, va sentenciar.
És com tancar un cercle. Del 2009 al 2023. Catorze anys, com el dorsal que lluïa Johan Cruyff. Guardiola hi va fer referència després del partit. Potser creu en els senyals o en el destí, però el cas és que el tècnic citizen ha aconseguit posar la cirera al seu camí triomfal a Manchester. Ha traslladat el domini absolut que té a Anglaterra –són cinc dels set títols de Premier League possibles– al continent europeu. “Aquesta Champions dona sentit a les cinc lligues i a tantes altres coses bones que hem fet i que semblava que sense això no tenien sentit. Estem molt contents”, va assegurar Guardiola. Costava de creure que només n’hagués guanyat dues a les banquetes. “El futbol et torna el que li dones.” És el missatge que es podia llegir a la part posterior de la samarreta commemorativa de la Champions del 2011, l’última que va guanyar. Han hagut de passar dotze anys, però Guardiola ha tornat a tocar el cel i s’ha retrobat amb el títol més anhelat de tots en clau de clubs.
Deixant empremta
“La clau del meu èxit és tenir grans jugadors. Tenir Messi en el passat i Haaland ara. No faig broma”, deia el de Santpedor en la prèvia. I sí, evidentment que el tècnic s’ha rodejat d’estrelles, però ell ha format una galàxia que va a l’una, i ha fet aflorar la millor versió de jugadors qüestionats. I al City n’hi ha algun exemple. John Stones, un central reconvertit en un pivot clau en el servei de pilota i que forma part de l’onze de la Champions al costat de Rodri. I Jack Grealish, l’home dels 100 milions i que, tot i no brillar a Istanbul, ha pogut deixar enrere una primera temporada grisa a Manchester després de recuperar la confiança. Això també és mèrit de Guardiola i així li ho va voler agrair l’exjugador de l’Aston Villa. “Li he dit que li volia donar les gràcies. Ha confiat molt en mi. És un geni. Fins i tot quan jugava malament va ser al meu costat ajudant-me i donant-me consells. Només puc estar-li agraït”, va sentenciar Grealish després del partit. No és l’únic futbolista que tenia elogis per a ell. Rodri, l’autor del gol de la final, va explicar que les paraules de Guardiola en el descans el van ajudar a jugar millor en la segona part. I Haaland, l’animal de l’àrea. El noruec va ser contundent. “És el millor entrenador del món. Què més en puc dir?” Ras i curt.
Els seus jugadors ho tenen clar, però també els que han passat pels seus equips. Thierry Henry, guanyador del triplet amb el Barça el 2009, no va dubtar a silenciar els detractors del de Santpedor. “No vull sentir ningú més parlar de Guardiola. Mai més. Ves a dormir, no saps de què estàs parlant. És el millor entrenador que he vist amb molta diferència, fa temps que ho dic. Quin serà el pròxim argument? Què ha de fer? Guanyar el tercer triplet? Deixeu de parlar. És el millor i avui ho ha tornat a demostrar”, va sentenciar als micròfons de Paramount. El tècnic deixa empremta en els seus futbolistes. És el què i el com. És futbol d’un altre nivell. És el futbol amb el segell de Pep Guardiola, el senyor dels èxits.
