Neymar, ni de conya
L’home va boig per tornar mentre simula una farisea maduresa per camuflar un ego podrit de qui es veu com única mesura de la realitat. Ni de conya. Qualsevol hipòtesi d’una tornada d’aquest element al Camp Nou seria motiu suficient per fer saltar una directiva o, directament, aprofitar les runes de l’estadi per aixecar una barricada a l’aeroport per destorbar l’entrada de qui es vol aprofitar del Barça per seguir la seva festa particular. Serem uns arruïnats que estem hipotecant les botes de Samitier, però idiotes encara no.
Neymar és una ofensa a l’esport, un insult a la dedicació honrada a qualsevol vocació, i de pas, la personificació d’aquest futbol espectacle on el multimilionari en qüestió aprofita el circ per convertir-se en un professional de no ser professional. Apunta, Neymar: no et volem perquè necessitem enterrar tot allò que va començar amb la teva arribada: la decadència d’un vestidor consentit, convençut de ser mereixedor de qualsevol privilegi i que va ser contaminat des dels mateixos capitans.
Així doncs, ara que ja tenim la plantilla neta de qui es creia legitimat per pressionar tothom segons les seves conveniències, la simple insinuació que algú de la junta directiva hagi vist plausible l’arribada de Neymar ens ha de fer saltar totes les alarmes; encara més: seria realment higiènic una compareixença ràpida a peu de carrer per dir que el Barça no es planteja ni drogat la tornada d’un jugador tòxic.
Cal dir-ho? No poden sortir a desmentir tots els globus sonda dels mitjans, i tenen raó, però aquest concretament seria edificant per mostrar de veritat que el passat és passat, i que si a més, aquest record va lligat a un personatge superb que viu amb el convenciment que el món li deu alguna cosa, doncs seria una forma diàfana de deixar un missatge per a navegants: al Barça, ni un paràsit.