Laporta és el principal problema de Laporta
Els líders amb manca de carisma exposen els seus equips a lideratges dèbils que comporten la incapacitat absoluta per gestionar contratemps i, com a conseqüència, enquisten problemàtiques duent les organitzacions al col·lapse. A més, aquests pseudolíders amaguen els seus complexos amb decisions incongruents per protegir-se a si mateixos mentre enderroquen el seu entorn. Per cert, bon dia Josep Maria Bartomeu, espero que la vida t’estigui anant bé, per Arístides Maillol ja ho veus, les rates van sortir del vaixell i s’intenta remuntar l’embarcació ancorada als fems, però no pateixis, pitjor estàvem a Vietnam i mira ara, destí turístic preferit dels occidentals amb quatre estalvis.
De totes maneres, viure a l’altra banda del pols del carisma també té clarobscurs si es pren el seu excedent com a pauta de funcionament d’un club que transmet la sensació que mira, avui decidim això i si cal rectificar ja ho farem perquè tenim un president capaç d’assumir les contradiccions d’una gestió hipotecada per la urgència del curt termini. Per ser clar, la gran qualitat que va portar Laporta a la presidència pot ser el seu punt dèbil per aquesta mania que tenim de sobreexplotar la virtut fins a convertir-la en rèmora de nosaltres mateixos: Laporta pot fer mal a Laporta per excés de Laporta.
Dit això, és fonamental objectivar les sensacions perquè, com bé sabem els pares d’adolescents abocats a cursos psicològics d’ajuda parental, l’emoció visceral ens duu a esmenes a la totalitat difícils de justificar. Escitalopram de 15? Gràcies. Així doncs, anem a detalls concrets. No es renova Arnau Tenas i al cap de pocs dies es rectifica sabent que les negociacions han canviat de paradigma perquè estàs fora del termini ordinari. Planificació esportiva? Al vespre anuncies de facto la renovació de Jasikevicius i l’endemà fas públic el nomenament de Grimau, curiosament, un dels homes forts de la candidatura de Laporta. D’acord, en Saras es va despenjar amb el sou, però no havies parlat amb ell abans de ser tan categòric? Una altra, marxa en Sergio Busquets en la crònica d’una preretirada anunciada i has de tocar la porta de Romeu o Darder amb un acte de supremacia esportiva envers el futbol català. No has tingut temps de pensar solucions millors? Podem continuar. Canvies les tarifes de Montjuïc fins que es rebel·la la massa social, repeteixo, ho corregeixes per una pressió mediàtica que no vas mesurar abans de presentar-ho a l’opinió pública. Error de primer de màrqueting. Tinc 3.500 caràcters, per tant, no faré una llista completa, però vull citar també el no retorn de Messi amb una idea molt clara: a mi m’agradaria comprar-me una casa amb jardí a Bellver de Cerdanya, però ara mateix l’economia familiar dona per pagar la hipoteca, les extraescolars dels nens, comprar a l’Esclat per allò de ser catalans, i menjar iogurts grecs deluxe com a riquesa de pertànyer a la classe mitjana. Així doncs, la casa a Bellver no és una opció real: tema Messi explicat i resolt.
En definitiva, la pregunta seria: per què la directiva de Laporta no aconsegueix fugir d’aquesta sensació de provisionalitat que tenen cadascuna de les seves decisions? Fàcil. Quan saps que la falta de previsió es resol precisament amb l’excedent de carisma de l’única persona que podia prendre la necessària decisió de no renovar Messi, tens la temptació de fiar-ho tot a ell, i llavors, la professionalització real del club passa a un segon pla: el problema de l’excés de carisma també conegut com a populisme.
Notícies relacionades
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024