Íñigo, sense quota de pantalla
Íñigo Martínez va néixer un 17 de juny del 1991, a la bonica localitat d’Ondarroa, un any i tres dies abans de la primera copa d’Europa del Barça i vuit anys abans de l’inici de les emissions de l’antic Canal Barça, l’embrió de Barça TV. Ahir va ser presentat en societat. El primer fitxatge del Barça per a la temporada 23/24 presentat oficialment. Ho hauran pogut llegir en aquest diari en la seva versió paper i web, ho hauran pogut sentir per ràdio, ho hauran pogut veure a les xarxes socials i ho hauran pogut mirar als informatius de televisió, però no ho hauran vist a la televisió oficial del club. Íñigo és el trenta-dosè basc de la història del club, el segon que haurà jugat al Barça, l’Athletic i la Real Sociedad juntament amb Jon Andoni Goikoetxea i ara també té el dubtós honor de ser el primer fitxatge en més de 24 anys que no ha estat enregistrat pels companys de Barça TV. Amb la seva clausura el 30 de juny passat es va apagar una part del club. És així. Una llàstima. Hi perd el Barça i hi perd el soci. Íñigo va arribar amb taxi el primer dia al primer entrenament i ahir va ser presentat sense la presència de les càmeres del club, en un acte tancat al públic i amb la Ciutat Esportiva com a escenari perquè l’Spotify Camp Nou és ara mateix zona restringida per les obres. Temps de canvis i de transformació. Un salt endavant amb l’estadi i un pas enrere en l’àmbit comunicatiu. Allò que sí van tenir Vermaelen, Mathieu, Umtiti i Lenglet no ho ha tingut Íñigo.