Un forat per a Michel; un bàlsam per a Xavi
Oriol Romeu serà blaugrana. Per a uns, el Girona, un problemàs; per als altres, el Barça, una solució. Anem per parts. Per a Michel és una baixa més que sensible, de dimensions siderals. Sonarà a alarmista, però pot ser gairebé letal si no s’encerta amb un relleu. Feinada per a Quique Cárcel, que també ha de trobar un punta diferencial amb l’adeu del Taty. I és que Romeu, que ha disputat 33 partits aquesta lliga, tots complets menys un en què va ser substituït al minut 75, és mitja vida en aquest Girona que ha flirtejat amb la classificació europea. El d’Ulldecona és absolutament dominant a la medul·lar, prou pulcre amb la pilota i una assegurança sense. Sempre ben col·locat, sap anar endavant en la pressió, però també arribar i anar al tall en situacions de contraatac. I en el joc aeri també és superior i un argument important en les jugades a pilota aturada. El Girona perd un puntal que li ho aguantava tot.
Ara Romeu arriba a Barcelona, sembla que de puntetes i sense fer soroll, perquè tinc la sensació que en gran part de l’entorn culer se’l veu com un secundari. I crec que no, que pot ser algú molt transcendent i fins i tot protagonista en aquest Barça, que ha patit, sobretot, quan ha necessitat cames i força per defensar situacions de transicions ràpides i de córrer enrere. Romeu rendirà segur, serà molt útil en aquest tipus de contextos i representa un perfil de jugador que no ha tingut en el pivot defensiu en els darrers temps. Per a Xavi ha de ser un bàlsam; a Míchel li queda un forat.