Araujo: carisma i, ara, galons
Carisma, amb arrel etimològica del llatí eclesiàstic charisma (‘gràcia concedida per Déu’), en altres paraules, la capacitat que posseeixen certes persones de conduir els altres i impulsar-los per la força de la seva personalitat, sense emprar la coacció ni els incentius materials. Fins aquí la definició acadèmica. Exemple gràfic: Ronald Araujo. Com el talent, el carisma és innat. No s’educa. És un valor intrínsec a la persona i Araujo ho porta a la sang. Com Carles Puyol. Centrals que transmeten. El futbol entès des de l’impuls més passional. La seva designació com a nou capità del Barça (tercer capità) és una bona notícia per al barcelonisme i és una responsabilitat que si bé li arriba ara, amb només 24 anys, gràcies als adeus de Busquets i Alba, li hauria arribat igualment tard o d’hora en un altre context. Era el seu destí. El vestidor ha acordat que sigui un dels quatre capitans aquesta temporada 2023/24, però fa temps que la grada del Camp Nou l’ha escollit. Ara tindrà galons de líder, sí, però el carisma no l’atorga el braçal. El carisma ve escrit en la partida de naixement. Araujo és de l’escola Puyol. Els antídots de Vinícius i Figo i dos centrals eternament connectats amb la grada. Puyol va defensar el braçal de primer capità durant deu temporades (de la 2004/05 a la 2013/14). Veurem quin recorregut té Araujo. Cada cop que salta per damunt l’escut de la gespa del Camp Nou per evitar trepitjar-lo, com el dia de l’Elx, al culer li cau una llagrimeta. Sap retre culte a allò sagrat.