Neymar pot ser la tomba de Laporta
Laporta està sepultant el seu projecte personalista amb el deliri de dur Neymar contra la voluntat de qui li manté la parada des de la banqueta, i no només per la vessant tòxica d’aquell que va deixar tirat el Barça mentre abandonava tot rigor professional amb l’ofici, sinó per la necessitat d’agenollar-se davant de mercenaris egocèntrics gràcies als nous directors esportius del Barça: els representants amics seus amb qui comparteix cubates a primera línia de costa.
Intento ser positiu però no pot ser, qualsevol interpretació a la tornada de Neymar anirà lligada al descrèdit del Barça, al fet objectiu de rebregar el club gratis perquè al final t’obren de nou les portes per manca de criteri esportiu. Serem millors amb Neymar? Marcarem més gols, evidentment, però despullem un Barça debilitat no només econòmicament, sinó també amb aspectes com l’autoestima, el propi concepte de portes endins, i la necessitat de projectar-se amb dignitat de portes enfora. Serà el gran error de Laporta, fins i tot superior a la necessitat d’inflar el globus amb la renovació de Messi, Haaland, Bernardo Silva i el no retorn de Messi.
A més, el pitjor de tot plegat és que amb l’arribada de qui no hauria de tornar mai, Laporta debilita la figura de qui no era el seu entrenador però el va erigir com a peça angular del projecte quan no tenia ni idea de qui podria salvar la situació. A partir d’ara, ja ho sabem, la paraula de Xavi no val res si el president juga a fer de Núñez, i davant d’aquest fet, és lògic veure que tothom, excepte els familiars, en un moment o altre salten del vaixell com a causa d’un personalisme que està fregant el sense sentit més absolut: a veure quan dura Xavi si aquest és el camí; llàstima que Xavi no és Cruyff.
En definitiva, podem ser pobres, demanar jugadors gratis a les cantonades del mercat, tenir coloms que es cagaven a sobre els frankfurts d’un camp en ruïnes, un expresident nefast que ens va dur a la ruïna més absoluta, però mai, mai, mai, hem de regalar la nostra dignitat a una vedette del futbol que ens utilitza simplement pels seus únics capricis personals: Neymar.