L’home que treballa fent de gos s’aixafa els testicles davant del món sencer amb un gest de virilitat primitiva i refrega els morros per llavis femenins com quan anava a la ruta del bakalao i era el més gos de tots els gossos, i ho fa, perquè l’home que treballa fent de gos a les festes futbolístiques, no condueixi un Seat Panda atrotinat ni ha d’anar disfressat a cases aristòcrates per guanyar-se al pa amb les festes infantils, ja que a banda de gos, també fa de hiena repartint comissions pactant amb països dictatorials, i quan el graven, li rellisca la realitat a la zona aferrada mentre el seus servils fan ninots amb globus de colors, una espasa d’Star Wars, i un ós, i flors i un dinosaure, perquè precisament, l’home que treballa fent de gos pugui celebrar-ho com cal quan no té les càmeres a davant i clar, no troba persones de merda jutjant-lo mentre canvia de disfressa i es vesteix de golafre, xacal, Bertín Osborne, o Torrente en general: L’home que treballa fent de gos pot fer de gos perquè sempre hi ha algun gos més gros que li interessa tenir-lo fent de gos. Els gossos sempre protegeixen els gossos.

De totes maneres, l’home que treballa fent de gos acostumat a fer l’amor de forma animal entre camises, xandalls, mitjons, petons i americanes, i a sortir de les festes futbolístiques com si fos famós mentre es creu amb dret de fer el que li demana el caràcter de qui surt fent de gos a una peli de Berlanga, tampoc ha llegit en excés, perquè si hagués llegit llibres sobre gossos com Ullal blanc de Jack London, vist sèries com Los Mosqueperros, o conegut històries com les de Hachiko i el seu amor per Richard Gere (gos homosexual) juntament amb La dama i el rodamón, veuria que el problema real de l’home que treballa fent de gos és que quan es mira el mirall no hi veu un gos, sinó que hi pot distingir una de les hienes bavoses de l’Scar del Rei Lleó, i llavors, se’n adona que realment ell, amb l’amor, no hi té ni hi tindrà mai traça.