El Barça té 7 punts de 9 a la lliga, però continua amb problemes futbolístics que ja eren patents el curs passat. Un, i important, és la falta de producció ofensiva. Li costa generar ocasions. Contra el Vila-real, diumenge, va tenir moments de tot, ras i curt: una primera part dolenta i una de més convincent contra un rival que va a dalt i juga atrevit, posant molta gent al davant de la línia de la pilota. Diferents van ser els contrincants de les dues primeres jornades, el Getafe i el Cadis, dos equips que s’endrecen bé al darrere i cedeixen pocs espais. Tot i això, tots tres partits han tingut un denominador comú, el plantejament blaugrana amb els quatre migcampistes, una fórmula amb la qual Xavi el curs passat va aconseguir estabilitzar el conjunt que orienta, però en contextos amb rivals que estan tancats com el Getafe i el Cadis potser sí que es troba a faltar un altre perfil ofensiu d’inici, que obri camp, que pugui arribar a posicions de rematada i que representi una amenaça en els metres finals. No és tan fàcil, és clar, s’han d’ajustar moltes coses col·lectivament, però un atacant més a dalt, sumar-ne tres, podria solucionar aquesta manca d’agressivitat a l’àrea rival que es percep a l’equip blaugrana. Sí que s’entén que contra el Vila-real hi hagués un futbolista més a la medul·lar, per tal de tenir més control (cosa que en la primera part no va passar, també és cert), però en altres partits en què el mateix rival ja li dona la pilota i el deixa jugar a prop de la seva àrea, dos davanters semblen pocs. I més tenint-ne tants a la plantilla: Lewandowski, Raphinha, Lamine Yamal, Ansu, Abde, Ferran... i amb l’opció de João Félix sobre la taula.