L’EDITORIAL
El necessari acord per arrencar la lliga femenina
Tenir la lliga aturada era un molt mal escenari per al futbol femení espanyol, ara que l’escàndol Rubiales havia eclipsat l’èxit rotund en el mundial d’Austràlia i Nova Zelanda. El títol mundial era i és un bon argument per rellançar la competició i aconseguir que els clubs segueixin amb més convicció el camí marcat pel Barça, que fa temps que no troba rival en la lliga. S’havien fet passos, però alguns eren més de paraula que de fets. Com la denominació de categoria professional, que contrastava amb la realitat dels sous de les futbolistes. És el salari mínim el que havia encallat l’acord, malgrat reunions maratonianes, fins que ha arribat el llum verd, ja amb una jornada perduda. Les futbolistes no han cedit fins a millorar la proposta de 20.000 euros anuals que la patronal plantejava com a màxima. Seran finalment 21.000 euros (ampliables a 23.000 euros) aquesta primera temporada i un augment progressiu en les properes.
És un acord de mínims, i hi ha altres punts com la maternitat en què han de continuar treballant, però molt necessari. El salari mínim no té res a veure amb el futbol masculí –182.000 euros a primera i 91.000 euros a segona A– però els ingressos, tampoc. Els drets audiovisuals de la lliga femenina els va adquirir DAZN, a canvi de 35 milions per cinc temporades (7 per any). Era un pas sense precedents en el futbol femení espanyol, però molt i molt lluny de les xifres que mou el masculí –uns 1.500 milions per drets televisius. També és sideral la distància en patrocinis.
És feina de totes les parts anar ampliant la capacitat de generar ingressos. No es pot fer el salt d’un dia per l’altre, passant a catalogar de professional una lliga sense abocar-hi recursos que ho permetin fer viable. Ho reivindicava Alèxia Putellas, en rebre com a capitana del Barça la medalla d’honor del Parlament de Catalunya. La Pilota d’Or no només va ser clara i contundent amb el cas Rubiales –“sol·licitem canvis perquè cap dona, dins o fora del futbol, no hagi de viure mai cap més situació de menyspreu, faltes de respecte o abusos”–; també va parlar del canvi de paradigma, del paper cabdal de la dona en el desenvolupament de l’esport i del suport i inversió que fa falta. L’acord que permetés la vaga era fonamental, però encara hi ha molts deures per fer.